Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
duplicació de l’ADN
© Fototeca.cat
Bioquímica
Procés de síntesi de l’ADN que fa possible la transmissió de la informació genètica entre generacions cel·lulars.
James D Watson i Francis J Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i FW Stalh Des del 1956 l’equip d’…
ligasa d’ADN
Biologia
Enzim que uneix fragments d’ADN.
Emprades en enginyeria genètica, de manera natural tenen la funció de reparar les cadenes d’ADN trencades
ADN no codificant
Bioquímica
Seqüència de nucleòtids de l’ADN que no codifica cap seqüència proteica.
Un percentatge elevat del genoma dels organismes eucariotes és format per ADN no codificant Una fracció significativa està implicada en la regulació de les seqüències codificants, i constitueix els promotors i els intensificadors També conté informació per a la síntesi de molècules d’ARNmi, amb funció reguladora, gens saltadors i introns, i inclou relíquies evolutives com ara pseudogens i restes de seqüències víriques integrades
xip d’ADN
Biologia
Graella ordenada d’oligonucleòtids o fragments micromètrics d’ADN fixats sobre una superfície de vidre.
S'empren per a determinar variacions en la seqüència de gens coneguts i per a analitzar l’expressió de gens en cèllules i teixits concrets En ambdós casos es detecta la hibridació del gen o gens a analitzar amb els fragments d’ADN presents en el xip
microxip d’ADN
Bioquímica
Disposició ordenada de mostres d’ADN sobre un suport sòlid.
Permet l’anàlisi simultània i automatitzada d’un gran nombre de mostres S'utilitza per a identificar seqüències, per a detectar mutacions i per a determinar el nivell d’expressió dels gens
sonda de ADN
Biologia
Tècnica que permet la identificació de gens específics mitjançant l’ús d’un sector de ADN obtingut per clonació i que és capaç d’hibridar-se amb el tros complementari de la cadena de ADN d’un individu.
Es tracta d’un procediment modern que permet d’identificar un determinat gen en qualsevol persona, la qual cosa, entre altres utilitats, fa possible la detecció de malalties genètiques, fins i tot en fetus
ADN del cloroplast
Bioquímica
ADN d’orgànuls, localitzat als cloroplasts, en cada un dels quals hi pot haver fins a 30 molècules circulars.
Segons els càlculs efectuats, hom creu que el cloroplast té un potencial genètic més gran que el mitocondri
reparació de l’ADN
Biologia
Procés de reparació dels danys que constantment i de manera natural es produeixen a l’ADN.
L’ADN resulta danyat de manera contínua per diversos agents, com ara la radiació, els mutàgens químics, la calor, els errors enzimàtics durant la seva replicació i el deteriorament espontani Hom calcula que cada cèllula de mamífer perd cada dia de forma natural diversos milers de bases d’ADN Per a reparar aquests danys, les cèllules han desenvolupat diversos mecanismes que s’agrupen en tres categories bastant àmplies reparació per escissió, reparació directa i reparació postreplicativa En tots els processos de reparació intervenen enzims específics En la reparació per escissió,…
ARNpolimerasa dependent d’ADN
Bioquímica
Enzim ARNpolimerasa de transcripció que requereix un motlle d’ADN, quatre ribonucleòsids trifosfats i cations divalents.
L’allargament de la cadena es realitza mitjançant l’enllaç del grup 3'-hidroxil de la ribosa al 5'-fosfat del nucleòsid que s’afegeix N'existeixen tres formes diferents amb localització nuclear distinta i específica i amb el requeriment de cations diversos
empremta molecular de l’ADN
Biologia
Patró obtingut mitjançant el tall enzimàtic de l’ADN, el producte del qual se sotmet a una cromatografia bidimensional o a una electroforesi per tal de separar els fragments segons la seva mida.
Aquests patrons són equivalents a les empremtes dactilars, ja que el patró és sempre el mateix per a cada individu, sense que importi el teixit emprat com a font d’ADN, i varia segons els individus Hi ha tanta variació que, en teoria, el patró de cada persona és únic L’anàlisi d’empremtes moleculars de l’ADN es pot realitzar amb quantitats molt petites de teixit o fluid orgànic i amb mostres relativament antigues, com per exemple mòmies egípcies de més de 2 400 anys d’antiguitat Són molt emprades en medicina forense Als Estats Units, les empremtes moleculars de l’…