Resultats de la cerca

Pinya tropical, fruita de l’ananàs © Lluís Prats Del suc hom en fa vi, vinagre i diferents tipus d’alcohol Originària de l’Amèrica del Sud, és cultivada als països tropicals, sobretot a Hawaii, encara que en els últims anys el seu cultiu s’ha estès força Amèrica Central, Malàisia, Àfrica tropical, illes Canàries, etc

Els vegueros sorgiren al s XVII, quan s’estengué a Europa l’ús del tabac La majoria procedien de les Canàries, i s’organitzaren en petites plantacions, enfrontades als interessos dels latifundistes i dels grans comerciants La implantació 1717, per part de la corona castellana, de l’estanc del tabac, motivà que durant el primer quart del s XVIII els vegueros es revoltessin diverses vegades

Té les aletes espinoses, bastant grosses i tres punxes als opercles Viu entre roques, des de 20 m fins a 120 m de profunditat És propi de la Mediterrània i de les costes atlàntiques oriental Madeira, les Açores, les Canàries i la costa africana fins a la República de Sud-àfrica, inclosa el sector costaner de l'Índic i occidentals, des de les Guaianes fins al Brasil La seva carn és molt apreciada Hom l’anomena també nero

El pelatge és de colors blancs i bruns, daurats o rogencs És molt apte per a terrenys desèrtics i té una gran resistència a les temperatures extremes i a la manca d’aliment i d’aigua Prové dels individus salvatges que habitaven antigament l’Orient Pròxim i l’Orient Mitjà Actualment es troba a l’Aràbia, a Egipte i en algunes regions africanes Ha estat introduït en diversos països sud de la península Ibèrica i Canàries, Itàlia, Madagascar, Amèrica del Sud i Austràlia

Mineral del grup dels feldespats, que cristallitza en el sistema monoclínic, amb cristalls prismàtics i curts La seva duresa és 6, i la densitat, 2,56 L’esclat és de vidre i a vegades de perla És incolor Hom el pot confondre fàcilment amb la microclina Hom el troba amb facilitat a les roques volcàniques que tenen potassi, com les traquites i riolites És corrent a la península Ibèrica n'hi ha als basalts de Canàries i a les roques efusives àcides de Cartagena i del cap de Gata A Catalunya n'hi ha al Montseny, a Camprodon i al cap de Creus

A l’Estat espanyol, des del 1835 fins el 1984 les capitanies generals dites també regions militars foren nou entre les quals hi havia la de Catalunya , la de València i la de les Balears A partir d’aquesta data, i en un període de tres anys, hom ha previst d’anar-les reorganitzant fins a constituir-ne només sis, entre les quals hi haurà una regió militar dels Pirineus Orientals , que comprendrà Catalunya i Aragó, una regió militar de Llevant , que comprendrà el País Valencià i Múrcia, a més d’una zona militar de Balears i una de Canàries , i cadascuna d’elles comandada per un…

Als Països Catalans les maduixes conreades tingueren un valor comercial almenys des del segle XVIII Maresme al segle XIX, el primer lloc en producció passà al Barcelonès delta del Besòs, i al començament del segle XX, al Baix Llobregat Molins de Rei, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat en produïren 90 tones el 1910 A partir de mitjan segle XX es generalitzà el conreu dels maduixots  o fragues, i el primer lloc on tornà fou al Maresme sobretot, Calella, Sant Pol, Canet, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, on les maduixeres ocupaven unes 120 ha amb una producció d’unes 1800 tones de…

En la circulació general dels oceans tenen gran importància els anomenats girs subtropicals, que ocupen la major part de la conca oceànica Els corrents en els girs subtropicals estan íntimament relacionats amb els sistemes de vents anticiclònics que tenen a sobre, però els centres respectius no coincideixen Els centres dels girs subtropicals tendeixen a estar desplaçats cap a l’W, especialment a l’hemisferi nord Així, els corrents als marges occidentals solen ser molt intensos, profunds i força estrets, mentre que als marges orientals són menys intensos, poc profunds i força amples Aquests…

El pam comú és la vuitena part de la cana, que difereix segons les regions i comarques A Barcelona s’estima en 194,3 mm a Girona, en 194,8 mm a Lleida, en 194,5 mm a Tarragona, on s’emprà la cana de rei, el pam és de 195 mm a les Balears de 195,5 mm al País Valencià també difereix, puix que a València i a Castelló de la Plana és de 226,6 mm i a Alacant de 208 mm A Osca i a Saragossa té 193 mm i a Terol 192 mm Als regnes de la corona de Castella és la quarta part de la vara, amb mesures que varien, segons els llocs, des de 208,2 mm a 213,7 mm A les illes Canàries és de 210,5 mm