Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
bavorell
Forat per on passa l’aire acanalat.
celistre
Aire fred, acanalat, que passa per les obertures mal tancades.
voraviu
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Vora resistent d’una tela, teixida de manera que no es pugui desfilar.
Sovint el voraviu té també una finalitat d’adornament, com en la tela de paraigua Com que en els voravius sol haver-hi més densitat d’ordit, cal emprar un lligat que permeti a la trama d’entrar més fàcilment És corrent el voraviu francès , que lliga un acanalat de 2,3 o 4 El fals voraviu , obtingut mitjançant lligats de gasa de volta, té per missió evitar que els fils d’ordit s’esmunyin en els voravius quan s’han de tallar totes les passades de trama, com en teixir més d’una peça en els telers de llançadora i sempre en els telers sense llançadora En aquests últims hom pot també…
tricotosa
Indústria tèxtil
Màquina per a teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d’una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves.
Quan una agulla surt de la fontura, la llengüeta s’obre i el guiafils posa el fil dins el ganxo Seguidament l’agulla retrocedeix, i la malla anterior que es trobava en el coll de l’agulla tanca la llengüeta i salta per sobre del cap de l’agulla despreniment, i així resta formada la nova malla Les tricotoses rectilínies o planes tenen una o dues fontures planes, les agulles de les quals s’encreuen El guiafils i les lleves van muntats en un carro que descriu un moviment alternatiu El tricot que hom obté és pla, de punt llis o acanalat Fent treballar més o menys agulles hom pot fer…
moaré
Indústria tèxtil
Nom genèric dels teixits de superfície acanalada o de gra o bordó molt pronunciat, com el fai, en els quals hom dóna un acabat que produeix unes aigües irregulars que canvien amb la llum.
L’efecte de moaré és obtingut per aixafament parcial dels bordons o relleus del teixit Originàriament, el teixit era de seda, però actualment hom en fa també de cotó i de llana, de fibres artificials i sintètiques L’anomenat moaré antic era obtingut plegant el teixit a llom, fent coincidir els voravius i amb els bordons encarats, i sotmetent-lo a l’acció d’una calandra de pedra Els bordons de les dues cares eren gravats recíprocament l’un en l’altre amb una petita falta de coincidència que produïa la irregularitat de les aigües En el llom restava un plec molt marcat que desmereixia el teixit…
lligat
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un per trama, a…
carda
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, llana, jute, etc.
Té per finalitat desagregar i fer paralleles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades mitjançant l’acció de superfícies recobertes de guarnició metàllica disposada sobre la perifèria de cilindres carda de cilindrets o la combinació de cilindres i superfícies planes carda de xapons giratoris o carda automàtica Els òrgans d’alimentació de la carda són un corró desenrotllador de la napa i dos corrons compressors acanalats que actuen l’un sobre l’altre o, també, un corró compressor acanalat que actua sobre una superfície plana i llisa taula la napa…
bengalina
Indústria tèxtil
Teixit amb ordit de seda, trama de llana i lligat de plana, caracteritzat pel seu acanalat horitzontal.
teixit
© Fototeca.cat-Corel
Indústria tèxtil
Entrellaçament del fil o dels fils que formen una tela o treball anàleg.
L’origen terminològic dels teixits és molt divers alguns prenen el nom del lligat tafetà, sarja, etc, altres de llur aspecte ratllat, espiga, etc, del mecanisme especial de llur fabricació lapet, espolinat, etc, o de l’efecte de la darrera operació que hom hi ha efectuat moaré, estampat, etc Algunes vegades conserven el nom geogràfic del punt d’origen cambrai, gasa, etc o el nom de llur inventor batista El teixit de llançadora és format per dues sèries de fils perpendiculars entrellaçades de maneres molt variades Una de les sèries, longitudinal, és anomenada ordit, i l’altra, transversal, és…
atavellat
Indústria tèxtil
Teixit de punt de doble cara o acanalat, que presenta uns relleus longitudinals, que es formen en espais en els quals hom teixeix a una sola cara, mentre les agulles oposades resten inactives sostenint-ne les malles.
Pot ésser teixit en màquines rectilínies i circulars, en les quals pugui ésser anullada l’acció de les lleves o excèntrics d’una de les cares