Resultats de la cerca

D’origen monàstic, les completes romanes provenen de la regla de sant Benet Abans de la reforma litúrgica 1968, que n’ha simplificat l’esquema, constaven d’una lectura breu Fratres, sobrii estote , l’acte penitencial, els salms 4, 90 i 133, l’himne Te lucis ante terminum , el responsori In manus tuas , el verset, el càntic de Simeó Nunc dimittis , l’oració i la benedicció s’acabaven amb una de les quatre antífones marianes Salve Regina , Alma Redemptoris mater , Ave regina caelorum o Regina caeli , segons el temps litúrgic Les melodies gregorianes són d’una gran sobrietat En les grans…

Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també…

El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb antífona i l…

La majoria de la població és d’origen eslau i religió ortodoxa, i la resta, d’origen albanès i religió islàmica sunnita A la base de la riquesa musical de Macedònia hi ha les influències orientals del llarg contacte amb l’imperi Otomà, des del segle XII fins al final del segle XVIII Les cançons líriques de temàtica amorosa i les d’emigrants són molt abundants La música instrumental té en el ritme un factor molt idiosincràtic, ja que amb la seva rapidesa, energia i precisió aconsegueix una alta intensitat emotiva Els metres, de cinc, set i nou pulsacions són els més usuals, amb una distribució…

Mot del llatí eclesiàstic, deriva del clàssic jubilum , pròpiament ’udol, crit', però relacionat amb l’hebreu yobel , ’corn amb què s’anunciava l’any jubilar i aquesta mateixa festa', passà a significar ’crits d’alegria' Sant Agustí, comentant el salm 99 Jubilate Deo , el defineix com a sonus quidem est laetitiae sine verbis , ’cant d’alegria sense paraules' És una expansió de joia interior que es tradueix en melodia sense text Els jubili més característics són els de la darrera a de l’alleluia de la missa i la darrera síllaba del verset, bé que també se’n troben en alguns ofertoris com els…

El signe per mitjà del qual es representa el primer inclou tres elements virga , oriscus i punctum Pel que fa al seu significat melòdic, les dues primeres notes del pressus estan sempre a l’uníson, mentre que l’última és més greu, a distància de 2a o de 3a respecte a l’anterior, que és la que representa l' oriscus en cas de trobar-se a una distància més gran, s’indica mitjançant una ’i’ minúscula o algun altre signe El signe del pressus minor és constituït per dos elements un oriscus i un punctum Apareix sempre en combinació amb altres elements neumàtics

Els intervals de què consta són variables poden ser tant conjunts com disjunts, cas en què arriben a assolir la distància d’una 5a J També existeixen exemples en què les dues primeres notes estan a l’uníson, i la tercera, a una distància d’un to o d’un semitò respecte de les anteriors En la pràctica interpretativa, la penúltima nota del salicus , l' oriscus , s’allarga No obstant això, la nota més important és sempre la darrera, segons es dedueix de les grafies neumàtiques més antigues

Aquestes acostumen a procedir per graus conjunts, si bé les dues primeres poden estar separades per una distància de 3a o superior Les grafies mitjançant les quals es representa són diverses, i la més comuna és la que consta de dos punctum seguits d’una virga també s’indica mitjançant un punctum o una virga precedida o seguida d’un podatus Bibliografia Complement bibliogràfic Moll i Roqueta, Jaume Un scandicus de significación melódica en la notación visigótico-mozárabe

Deriva d’un accent agut i dos de greus