Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
suspensió
Esquema d’una suspensió hidractiva: segons les dades que rep de cinc sensors, el processador actua instantàniament, per mitjà de l’electrovàlvula, per a establir la suspensió més apropiada
© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt d’elements mecànics, interposats entre el bastiment o la carrosseria d’un vehicle i les seves rodes o llurs eixos.
Estan dotats de l’elasticitat necessària per tal que, malgrat transmetre el pes del vehicle a les rodes, amorteixin els xocs, les trepidacions i les sotragades produïdes per les irregularitats del terreny sobre el qual es desplaça el vehicle La suspensió permet que les oscillacions brusques i de gran amplitud de les rodes arribin atenuades als passatgers i a la càrrega, en oposar a les dites oscillacions una barrera elàstica Tots els vehicles tenen un sistema de suspensió, generalment múltiple, en el qual cas hom distingeix la suspensió primària constituïda per l’òrgan que atenua les…
engranatge
Diversos tipus d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de rodes dentades que engranen les unes amb les altres de manera que el moviment de l’una es transmet a l’altra.
Els engranatges permeten de resoldre el problema de la transmissió d’energia d’un eix a un altre, mantenint una relació definida entre les seves velocitats de rotació Els cossos bàsics sobre els quals són entallades les dents de l’engranatge són de revolució Els engranatges solen ésser fabricats amb acer, niló, baquelita o bé fibres comprimides Per a entallar les dents hom empra fresadores especials, que ho fan automàticament Hi ha diverses classes d’engranatges, que reben diferents noms, segons llur forma i utilització Els engranatges cilíndrics de dents rectes són emprats per a transmetre…
sulky
Hípica
Petit carretó lleuger, de dues rodes, que s’enganxa al cavall, en el qual va el conductor en les curses de la modalitat hípica anomenada trotting
.
És format per dos braços metàllics, dues rodes de bicicleta i un petit seient El seu pes oscilla entre 10 i 15 kg
gresa
Transports
Solc longitudinal a cada banda de la quilla d’un vaixell de fusta i que es perllonga per les rodes fins al cantell superior de la cinta.
Hom arramba la paralla al tros de gresa de la quilla, i encasta les testes de les altres filades als trossos de gresa de les rodes
angle de viratge
Angles de posició de les rodes directrius d’un automòbil α: angle de caiguda de la roda β: angle d’avançada de la mànega γ: angle d’inclinació de la mànega
© fototeca.cat
Transports
Angle que forma cadascuna de les rodes directrius amb l’eix longitudinal del vehicle quan hom gira el volant fins als topalls de fi de cursa.
diferencial
Elements i parts d’un diferencial d’automòbil (a dalt) i esquema del seu funcionament (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i la corona…
antipatinador
Transports
Dit del sistema concebut per evitar que les rodes d’un vehicle arribin a patinar en ésser-los aplicat un esforç de frenada superior al que permet la seva adherència al sòl.
El sistema actua doncs modulant l’esforç de frenada sobre cada roda mitjançant el senyal electrònic de comandament emès per un microprocessador, el qual avalua contínuament les diferències de velocitat de rotació instantània captades per uns sensors muntats sobre cadascuna de les rodes del vehicle
esport de roda petita
Esport
Cadascun dels esports que es practiquen desplaçant-se per una superfície llisa i dura, aprofitant el pendent o bé impulsant-se a cops de peu, sobre un aparell consistent en una planxa per a cada peu o una sola planxa per a tots dos que van proveïdes de rodes de petites dimensions.
Són aparells propis dels esports de roda petita els patins de rodes, els patins en línia, el monopatí i el patinet La World Skate, nom actual de la Federació Internacional de Patinatge, reconeix com a esports de roda petita l’alpí en línia, el descens, l’estil lliure d’escúter, l’estil lliure en línia d’eslàlom, l’estil lliure en línia de carrer, l’ hoquei sobre patins , l’hoquei sobre patins en línia, el partit de patinatge, el patinatge artístic de rodes, el patinatge de monopatí i el patinatge en línia de velocitat
ciclomotor
Transports
Vehicle lleuger de dues rodes, semblant a una bicicleta, amb pedals o sense, proveït d’un motor d’explosió de dos temps de cilindrada inferior a 50 cm 3
.
L’embragatge pot ser de disc o centrífug, generalment amb canvi de velocitats manual de dues o tres marxes o amb variador continu de velocitat, que s’engega amb els pedals o amb un petit motor elèctric d’engegada, i que per llei no pot exedir la velocitat de 45 km/h sobre el sòl pla Els primers models consistien en una bicicleta a la qual hom acoblava un motor que feia anar una de les rodes, per fricció o mitjançant una cadena, però l’evolució que ha experimentat aquest vehicle l’ha anat convertint en una motocicleta de dimensions reduïdes, adequada per a circulació urbana i per a trajectes…
tricicle
Tricicle
Transports
Vehicle automòbil de tres rodes, generalment dues al darrere i una al davant, proveït o no d’un motor sovint de petita cilindrada i generalment de motocicleta, amb selló per al conductor i amb una caixa al darrere d’aquest o, eventualment al davant, emprat per a petits transports.
Les rodes del darrere, o una de sola, són motrius, i la del davant, guiada amb manillar o amb volant, directriu