Resultats de la cerca

Situada a la regió de contacte de famílies lingüístiques diverses índiques, iràniques, turqueses i tibetanes, posseeix unes característiques particulars que no permeten de classificar-la en cap agrupació coneguda El vocabulari és influït superficialment pel persa i per les llengües índiques veïnes

Literatura tradicional i popular, s’hi presenten barrejats la prosa i el vers Cap al 1350 aparegueren els primers versos en malai Seguiren les obres Hikayat Raja-Raja Pasai ‘Història del rajà de Pasai’ i Sějarah Mělayu ‘Annals malais’, del segle XV, obra cabdal Hi ha les formes estròfiques sha'er , clàssica i lliure, conreades fins al segle XIX, i el pantum , més regularitzat i cantat sovint amb acompanyament d’instruments Rebé influències del budisme i l’hinduisme, i més tard, de l’islam cicles de contes introduïts al segle XV, traduïts del persa Hykayat Bayan Budiman , ‘Contes d’un lloro…

Consisteix en un conjunt d’anècdotes independents però amb un mateix protagonista Fou adoptat a les literatures persa, siríaca i hebraica al-Ḥarirī, a través de la qual passà a la picaresca castellana Aventuras de Gil Blas de Santillana i Vida de Marcos de Obregón , sobretot

El zoroastrisme persa és un exemple típic d’aquesta doctrina, en considerar la lliuta del bé i del mal com a fonament de la història El maniqueisme i el gnosticisme són les dues formes adoptades pel zoroastrisme La darrera modalitat de dualisme cristià, d’una certa influència, fou el catarisme

El terme, sempre partint del món grecoromà com a centre, rep diverses especificacions que en delimiten la significació Així, ‘orient’ serveix per a designar una de les dues parts en què, a la mort de Teodosi, fou dividit l’imperi Romà Hom l’anomena imperi Romà d’Orient , o simplement imperi d’Orient , i equival al d’Imperi Bizantí L’expressió Orient cristià designa les esglésies que restaven incloses dins l’imperi Romà d’Orient, més les implantades en els dominis de l’imperi persa i les terres més allunyades evangelitzades per aquestes mateixes esglésies Esglésies Orientals Les…

Pot ésser entesa com un desenvolupament particular de la religió persa antiga, en el sentit d’un sincretisme iranicobabiloni D’origen irànic, arrelà en les comunitats perses de l’Àsia Menor després de la conquesta macedònica, a través d’elles s’estengué a Roma i a tot l’Imperi ràpidament i arribà a constituir una religió oficial —identificada amb el culte al déu Sol— que rivalitzà fortament amb el cristianisme

El persa Hamza ibn Ati en fonamentà les bases doctrinals, i el turc Muḥammad ibn Ismā'īl Darazī trobà nombrosos seguidors del seu nom derivà per a ells la denominació de drusos Creuen en la reencarnació, i constitueixen un grup tancat que defuig el proselitisme Actualment, en nombre d’uns 200 000, s’han establert a Palestina a Cisjordània i a Israel, Síria i al Líban en aquest darrer país, intervingueren activament en la guerra civil de 1975-90

Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda

La seva difusió com a llengua de relació fou fomentada per l’administració britànica, i actualment és la llengua negroafricana més estesa D’estructura morfològica analiticoaglutinant, amb components polisintètics, ha manllevat nombroses paraules a l’àrab i al persa El suahili estàndard correspon al dialecte de Zanzíbar Escrit primerament en caràcters àrabs, a partir del s XIX hom hi introduí els caràcters llatins Amb una rica literatura de caire islàmic durant l’època precolonial, s’ha desenvolupat modernament amb la multiplicació de revistes i diaris, que comprenen tots els aspectes…

S’aplica en tots els casos en què l’ús d’una estratègia ordenada i iterativa facilita l’obtenció de solucions Destaquen els algorismes típicament numèrics com el de calcular arrels quadrades o cúbiques, o l’algorisme d’Euclides, per a calcular el màxim comú divisor de dos nombres enters, però també són molt importants avui els algorismes subjacents a molts programes informàtics vàlids per a càlculs matemàtics, així com per a moltes altres aplicacions optimització, jocs, organització, etc Rep el nom del matemàtic persa  Muḥammad ibn Mūsà al-Ḫwārizmī