Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
ceguetat psíquica
Incapacitat de reconèixer els objectes o les persones conegudes malgrat veure’ls.
N'hi ha de dues menes l' agnòsia òptica , en què l’individu és incapaç de descriure les característiques dels objectes, i l' asimbòlia òptica , en què, malgrat una descripció adequada, el malalt no pot identificar l’objecte
semàfor
Dispositiu de senyalització òptica i eventualment lluminosa.
imatgeria
Tecnologia
Conjunt de les tècniques que tenen per finalitat d’obtenir una imatge, sia una imatge formada a conseqüència d’algun tipus d’interacció entre l’objecte i un senyal (lluminós, electromagnètic, sonor, etc) o bé una imatge generada directament per un procés informàtic.
En el primer cas, hom parla d' imatgeria òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal electromagnètic pertanyent a l’espectre visible llum visible i, per tant, hom pot incloure en aquesta classificació la representació òptica formació d’imatges mitjançant sistemes òptics, la fotografia, la cinematografia i la televisió, l’holografia, etc d’altra banda, hom parla d' imatgeria no òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal no òptic susceptible d’admetre algun tipus de tractament d’imatge, com és el cas de la termografia formació d’imatges infraroges…
criteris de puressa
Química
Comparació que hom efectua entre propietats perfectament conegudes, empíricament o teòricament, d’una substància i les d’una mostra concreta d’aquesta, per determinar la seva puresa.
En el cas de substàncies sòlides amb punt de fusió definit, el criteri de puresa més emprat és el punt de fusió mixt Pel que fa als líquids, són emprats el punt i interval d’ebullició i l’índex de refracció Pel que fa a les substàncies òpticament actives, hom empra la rotació òptica molecular activitat òptica També, per a qualsevol tipus de substància, l’anàlisi elemental constitueix un criteri de puresa vàlid Modernament, hom empra també com a criteri de puresa les dades espectroscòpiques i la puresa cromatogràfica
actiu | activa
isomeria
Química
Fenomen que presenten certs composts, anomenats isòmers, consistent en el fet de tenir la mateixa composició centesimal, el mateix pes molecular i la mateixa fórmula empírica, però propietats físiques i químiques diferents.
És molt corrent, especialment en química orgànica Bàsicament hi ha dos tipus d’isomeria l’estructural o plana i l’espacial o estereoisomeria La isomeria estructural , caracteritzada pel fet que els composts difereixen en llur estructura, pot ésser de cadena , en la qual els isòmers es diferencien només per la forma diferent de la cadena com és el cas del butà i l’isobutà, de fórmula C 4 H 1 0 , de posició , en què difereixen per la posició dels grups funcionals en la molècula com l’1-butanol i el 2-butanol, C 4 H 9 OH, o funcional , en els quals la funció química no és la mateixa com l’àcid…
sensibilitat
Fotografia
Rapidesa amb què és formada la imatge latent o la imatge visible en una emulsió fotosensible sotmesa a l’acció de la llum o d’altres radiacions actíniques.
En una emulsió cal distingir la sensibilitat pròpiament dita o sensibilitat òptica i la sensibilitat cromàtica La sensibilitat òptica depèn de la composició de l’emulsió i és indicada generalment en graus ASA o en graus DIN , o en altres escales, com la ISO , la HD , la Scheiner o la Weston La sensibilitat cromàtica és l’aptitud de l’emulsió a deixar-se impressionar igualment per totes les radiacions de l’espectre De fet, una emulsió sempre és més sensible a uns colors que a uns altres, la qual cosa no té importància més que en algunes aplicacions científiques, puix…
instrumentació
Tecnologia
Branca de l’enginyeria que estudia la construcció i la utilització d’instruments, o sistemes d’instruments (especialment instruments de mesura) per a detectar, observar, mesurar, analitzar, comprovar, calibrar, controlar i regular fenòmens físics i per a enregistrar, processar i comunicar les dades corresponents a aquests fenòmens.
La importància de la instrumentació dins la ciència i la tecnologia ha d’ésser relacionada amb la importància de la mesura en el mètode científic Malgrat que la mesura de magnituds físiques simples es troba als orígens de la ciència, la instrumentació com a art de mesura precisa és recent Al s XIX, molts dels fenòmens i les magnituds dels quals s’ocupa la instrumentació eren desconeguts o, si més no, mal compresos Una dimensió tan fonamental com el temps era mesurada d’una manera rudimentària amb clepsidres i rellotges de sorra, fins que les observacions de Galileu sobre el pèndol suggeriren…