Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
murexida
Química
Derivat amònic de l’àcid purpúric, que és obtingut a partir d’al·loxana més amoníac o bé amb al·loxantina i acetat amònic..
Forma cristalls de color de porpra roig, amb una brillantor metàllica de to verdós Les seves solucions prenen diferents tonalitats del violeta, segons el pH de la dissolució, per la qual cosa és emprat com a indicador en les valoracions complexomètriques
amoni
Química
Radical monovalent hipotètic, de fórmula NH 4
, del qual hom pot considerar derivat l’ió amoni i per tant les sals amòniques.
El comportament de les sals amòniques correspon al de les sals d’un metall alcalí intermediari entre el rubidi i el potassi, i això ha donat lloc a nombrosos intents, sempre fallits, d’aïllar el radical amoni neutre HMoissan reeixí, no obstant això, a preparar-ne una amalgama per acció de l’amalgama de sodi sobre el iodur amònic sec en contacte amb amoníac líquid a -40°C El producte obtingut a baixa temperatura sembla una veritable amalgama, però per sobre de 0°C es descompon segons la reacció Les sals d’amoni són incolores llevat que l’anió sigui de color i totes molt solubles…
urea
Bioquímica
Amida de l’àcid carbònic, de fórmula (NH 2
) 2
C=O.
És el principal metabòlit de les proteïnes, i és excretat per l’orina a raó de 30 grams per dia en els individus humans adults Des d’un punt de vista històric, té una gran importància, puix que la seva síntesi, efectuada per FWöhler l’any 1828 per escalfament del cianat amònic quan ja era coneguda la natura metabòlica de la urea, representà l’inici del descrèdit de la teoria de la força vital i marcà l’inici de la recerca sistemàtica en el camp de la síntesi orgànica La urea es presenta en forma de cristalls blancs, gairebé inodors i de gust salí, solubles en aigua, alcohol i benzè, i…
mètode de Volhard
Química
Procediment analític volumètric volumetria emprat per a la determinació directa de l’ió argent Ag(I), com també, per anàlisi indirecta, de diversos anions, com ara clorur (Cl-), bromur (Br-) i iodur (I-), introduït per J.Volhard l’any 1874.
Per a l’ió argèntic, l’anàlisi és basada en la valoració d’aquest, dissolt en un medi d’àcid nítric, aproximadament 1 N i a temperatura ambient, amb una solució estàndard de tiocianat amònic NH 4 SCN o potàssic KSCN i emprant com a indicador una solució de nitrat de ferroIII L’addició de la solució de tiocianat produeix inicialment un precipitat de tiocianat d’argent producte de solubilitat K s = 7,1 T × 10- 1 3 Ag + + SCN →AgSCN Quan la reacció s’ha acomplert, un petit excés de tiocianat origina que la solució es torni d’un marró vermellós, a causa de la formació d’un complex amb l’ió…
clorur d’hidrogen
Química
Compost gasós format per la combinació del clor i de l’hidrogen.
És emprat gairebé sempre en forma de solució aquosa, anomenada àcid clorhídric , la qual reacciona amb els metalls, els hidròxids i els carbonats per a produir clorurs Amb l’amoníac gasós el HCl forma fums de clorur amònic, segons la reacció NH 3 + ClH →NH 4 Cl Hom obté el clorur d’hidrogen al laboratori mitjançant la reacció NaCl + H 2 SO 4 →NaHSO 4 + HCl, i a escala industrial en una segona fase, Un altre mètode és la combinació del clor amb l’hidrogen H 2 + Cl 2 →2HCl + 22 kcal Un tercer mètode industrial es fonamenta en la reacció sobre coc a 350°C en presència d’un catalitzador de ferro…
acrilonitril
Química
Líquid volàtil, tòxic, molt inflamable, que bull a 77,4°C, miscible amb tots els dissolvents orgànics usuals, una mica soluble en aigua.
Es polimeritza en presència de peròxids, i comença per donar un dímer de fórmula NCCH 2 CH 2 C=CH 2 CN És obtingut per diversos procediments, el principal dels quals fou, durant molts anys, l’addició d’àcid cianhídric sobre l’acetilè La reacció té lloc en fase líquida aquosa, a 80-90°C, en presència de clorur de coure I solubilitzat amb clorur amònic Els procediments més moderns utilitzen com a primeres matèries propilè i amoníac La reacció pot ésser feta fent reaccionar a 380° amb MoO 3 com a catalitzador l’amoníac sobre l’acroleïna obtinguda oxidant el propilè, o bé, més directament,…
nitrosulfat d’amoni
Agronomia
Adob mineral a base de sulfat amònic i nitrat amònic, amb una riquesa en nitrogen del 26% del qual un 25% és en forma nítrica i un 75% en forma amoniacal.
És molt soluble i presenta una reacció força àcida
amatol
Militar
Denominació genèrica dels explosius militars i civils constituïts per mescles de nitrat amònic i trinitrotoluè.
La mescla 5050 pot ésser fosa i colada per a omplir petites granades la mescla 8020 pot ésser premsada o granulada i és emprada per a bombes i granades més grosses Els amatols són poc sensibles i higroscòpics, i menys trencants però més potents que el trinitrotoluè
àcid nítric
Química
Oxiàcid del nitrogen, el més estable i el més important.
Fou utilitzat ja pels alquimistes el s XIII per a refinar els metalls preciosos Geber l’esmentà per primera vegada al s VIII, i fou el primer a obtenir-lo També fou conegut amb els noms d' esperit de nitre i d' aiguafort El 1776 ALLavoisier en féu l’anàlisi, i el 1784 HCavendish el sintetitzà per l’acció de la guspira elèctrica És un líquid incolor, d’una densitat d’1,504 g/cm 3 a 25°C, d’un punt d’ebullició de 82,6°C i d’un punt de fusió de -41,6°C És miscible amb aigua en totes proporcions L’anomenat àcid nítric concentrat és una solució aquosa de concentració pròxima al 65% L’àcid nítric…
nitrat
Química
Qualsevol sal o éster de l’àcid nítric.
Les sals, de fórmula M I NO 3 , són obtingudes per reacció de l’àcid nítric amb un metall, un hidròxid o un carbonat Gairebé tots els nitrats són solubles en aigua, i alguns NH 4 , Li, Be, Na són higroscòpics Per piròlisi, els nitrats de metalls pesants tenen les reaccions següents Són utilitzades com a fertilitzants i, pel fet d’ésser bons agents oxidants a temperatures elevades, com a components d’explosius Els nitrats d’alquil, de fórmula R-ONO 2 , obtinguts per reacció d’un alcohol amb àcid nítric, són utilitzats com a explosius La importància econòmica dels nitrats deriva essencialment…