Resultats de la cerca

És propi sobretot de les zones tropicals marítimes

Antigament hom arrabassava els arbres, arbusts, etc, els cremava i n'escampava la cendra a tall d’adob més modernament hom es limità a cremar només la brossa L’artiga era conreada generalment només quatre o cinc anys, fins a l’esgotament del sòl, i després abandonada quan, al cap d’alguns anys, la vegetació espontània del lloc l’havia novament ocupat, hom repetia l’operació El procediment de fer artigues, vigent encara en alguns indrets, ha estat molt generalitzat a les zones muntanyoses o boscades dels Països Catalans fins al s XIX, especialment durant els períodes d’…

Són fitoparàsits fixos algunes espècies formen gales Llur mida oscilla entre 33 mm i 1 mm Els mascles tenen dues ales anteriors, i les posteriors són vestigials l’orifici bucal no és funcional Les femelles són àpteres En general els còccids ofereixen una sèrie de regressions morfològiques pèrdua de les potes, ales, antenes, ulls, peces bucals, etc que varien segons les espècies Les femelles són cobertes, en general, per una secreció abundant de cera, resina, etc, que forma un embolcall, sota el qual efectuen la posta En moltes espècies manquen els mascles, i la reproducció es fa per…

Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes profundes del…

Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl El tallarol emmascarat S hortensis , comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls El tallarol gros S borin…

Presenta fulles alternes, generalment palmatilobulades, d’inflorescències en raïm o en cima, de flors actinomorfes, hermafrodites o polígames, tetràmeres o pentàmeres, i amb el gineceu súper, bicarpellar i bilocular, i de fruits en baia Consta de prop de 700 espècies, la majoria pròpies dels països càlids Pertanyen a aquesta família la llambrusca Vitis vinifera varietat labrusca , la vinya Vitis vinifera i la vinya verge Parthenocissus quinquefolia

Com a comunitats vegetals naturals cal considerar el matoll de neret i nabiu , que es fa sobre sòls silicis de l’alta muntanya coberts durant molt de temps per la neu, allà on la pineda de pi negre ha desaparegut o encara no s’ha pogut establir, i el matoll de bàlec i ginebró , que es fa als vessants assolellats de l’alta muntanya, on la coberta de neu desapareix aviat