Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
opera seria
Música
Al segle XVIII, tipus d'òpera en què es prescindia dels personatges còmics abans habituals, descartats per llibretistes i compositors en nom del bon gust literari.
Els arguments de l' opera seria solien ser de tema clàssic, històric o mitològic grecollatí, encara que adaptats a la mentalitat de l’època, sense gaires pretensions de fidelitat als models De vegades també es basaven en les històries cavalleresques de les croades, seguint La Jerusalem alliberada , de T Tasso, o altres autors semblants L’estructura de l' opera seria era molt senzilla després d’una obertura tripartida inicial, l’acció es desenvolupava mitjançant recitatius gairebé sempre secs només amb baix continu i àries que s’anaven repartint entre els personatges, donant preferència als…
telèfon
Aparell per a transmetre sons —especialment la veu— a distància mitjançant una instal·lació de telefonia.
El telèfon és constituït fonamentalment per un micròfon que fa de transmissor, un auricular que fa de receptor i els dispositius complementaris que permeten d’enviar i de rebre les trucades com ara el disc de marcar d’aquesta manera és possible d’establir comunicacions parlades entre dos punts distants El micròfon i l’auricular van allotjats en el microtelèfon , que se separa del telèfon i que hom manté amb la mà en parlar en alguns models el microtelèfon té, a més, el disc o les tecles de marcar Segons el tipus de central a què va connectat el telèfon, varien algunes de les seves…
xurria
Geografia
Mar de fons que xucla cap endins i que, a la riba, es caracteritza pel fort retrocés de l’aigua després de desfer-s’hi l’onada.
canó
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la…
antitancs
Militar
Dit de qualsevol mitjà o arma amb capacitat per a destruir, inutilitzar o almenys dificultar l’actuació de tancs i altres vehicles blindats.
Els sistemes passius valls, obstacles, obstruccions, etc són de caràcter secundari davant dels actius, actualment molt diversos i de més gran eficàcia Les mines antitancs clàssiques no tan sols es paren amb màquines automàtiques sinó que són llançades des d’aeronaus o mitjançant coets i, passat un cert temps, es desactiven soles Al costat dels llançacoets portàtils que disparen projectils de càrrega buida , igual que els dels canons sense retrocés, hi ha una àmplia gamma de míssils antitancs els més lleugers, de guiatge per fil filodirigits i disparats per un sol soldat, tenen un…
afust
Militar
Bastiment de fusta o de metall, dotat generalment de rodes, que suporta el canó i és destinat a desplaçar-lo, a apuntar-lo i a amortir-ne el retrocés.
En les peces d’artilleria l’afust rep el nom de curenya , en els canons antiaeris, candelera , i en les peces autopropulsades l’afust és constituït pel vehicle de cadenes sobre el qual van muntades En els míssils, el llançador equival a l’afust Començà a ésser utilitzat al s XV
música de la Corunya
Música
Música desenvolupada a la Corunya (Galícia).
Crescuda al voltant de la torre Farum Brigantium , visqué, entre els segles XVI i XVIII, una època de crisi cultural i retrocés econòmic Fou a partir d’aquesta darrera centúria que experimentà un gran creixement gràcies al comerç amb les colònies americanes i, ja al segle XX, esdevingué un important centre industrial El renaixement cultural gallec, produït dins el marc del Romanticisme, tingué lloc al segle XIX Tota una generació d’intellectuals i artistes lluitaren per la restauració de la cultura gallega Entre els compositors més importants cal destacar Marcial Francisco del…
retorn
Tecnologia
Retrocés, tornada enrere d’una peça, etc, canvi molt gran en la direcció d’un corrent, etc, com el de l’aigua freda a la caldera en una instal·lació de calefacció central.
esquimal
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble de la raça esquímida que habita les regions àrtiques, dispers pels sectors més septentrionals de l’Amèrica del Nord i per l’oest de Grenlàndia.
Els esquimals s’anomemenen a ells mateixos inuits , denominació que actualment tendeix a substituir el mot ‘esquimal’, per tal com aquest prové de la designació pejorativa en llengua cree, i que significa ‘menjadors de carn crua’ La població dels esquimals a mitjan dècada de 1990 constava d’uns 80000 individus, distribuïts en 17 grups, alguns dels quals menen una vida sedentària En la forma de vida tradicional, però, predominava el nomadisme, que és en retrocés a l’estiu les comunitats segueixen per terra els ramats de caribús a l’hivern es traslladen a la vora de la mar glaçada…
mercader
Història
A l’Antic Règim, membre d’un estament (estament mercader) que comprenia les professions lligades al comerç a l’engròs (inclosos els armadors i patrons de nau), els banquers i canviadors, els corredors d’orella, els arrendadors d’imposicions i altres negociants.
Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera parallela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa A Mallorca, aglutinats entorn del Collegi de la Mercaderia des del 1401, es…