Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
mictofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels osteïctis de mida petita, amb el cos prim, nu o recobert d’escates.
Les aletes no tenen radis espinosos, i les ventrals són implantades a l’abdomen solen tenir una aleta adiposa sobre el peduncle caudal Manquen de bufeta natatòria o la tenen molt reduïda Comprenen unes 300 espècies, que habiten especialment a les regions abissals tenen molts fotòfors, i per això hom els anomena peixos llanterna
tràquea
Anatomia animal
Cadascun dels tubs propis dels aràcnids, insectes i miriàpodes, que s’obren a la regió neutral per un orifici o estigma i que constitueixen, en conjunt, l’aparell respiratori d’aquests animals.
En determinats aràcnids, les tràquees tenen forma laminar i s’apleguen en conjunts, anomenats impròpiament “pulmons”, oberts a l’exterior mitjançant un sol orifici En els insectes i aràcnids, els estigmes s’obren sobretot a l’abdomen Dins l’insecte es van dividint en branques com més va més fines que arriben a tot el cos
ascotoràcics
Carcinologia
Ordre de crustacis cirrípedes format per individus paràsits d’equinoderms o d’antozous.
Tenen els apèndixs bucals modificats per a poder xuclar posseeixen sis parells d’apèndixs toràcics L’abdomen pot ésser segmentat o no El cos és embolcallat per un replec del tegument que fa de closca, fins al qual arriben els nombrosos diverticles del tub digestiu Són hermafrodites Dos gèneres destacables són Laura i Synagoga, paràsits d’antipataris
cranc
![](/sites/default/files/media/FOTO/139069.jpg)
Cranc
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Nom comú dels crustacis decàpodes.
Tenen el cefalotòrax molt més ample i aparent que l’abdomen, el qual sol ésser curt i doblegat sota el cefalotòrax o cargolat sobre ell mateix El primer parell de potes és de grans dimensions i té forma de pinça La majoria dels crancs són marins, bé que alguns viuen en terra ferma o a les aigües dolces
ànec cullerot
![](/sites/default/files/media/FOTO2/anec_cullerot.jpg)
Ànec cullerot
© Andreas Trepte
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, que es distingeix pel gran bec eixamplat a l’extrem en forma de cullera.
El mascle té el cap verd, el pit blanc i l’abdomen castany La femella es distingeix per tenir dues plomes blavoses a les ales Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud, a Oceania i a l’Àsia del Sud Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans
meteorisme
Patologia humana
Inflor de l’abdomen per gasos continguts en el budell.
Pot ésser generalitzat o localitzat en una part de l’intestí
notòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots format per individus que presenten, al cap, antenes filiformes i aparell bucal mastegador.
Els ulls, quan n'hi ha, són reduïts Del tòrax surten tres parells de potes gairebé iguals, i els animals adults són àpters A l’acabament de l’abdomen tenen dos cèrcols llargs Són lucífugs i nocturns, i es nodreixen de detritus la femella es menja el mascle després de la còpula Es troben a les muntanyes de l’Amèrica del Nord, el Japó i Rússia
diplurs
Entomologia
Ordre d’insectes pertanyent a la subclasse dels apterigots.
Tant l’adult com la larva tenen l’abdomen format per 11 segments Són cecs, tenen antenes articulades i són descolorits i de mida molt petita aproximadament 1 cm Són insectes de distribució molt àmplia a les regions càlides i temperades de la terra viuen sota les pedres, sota terra, en la fusta podrida, sota la fullaca, etc Mengen detrits, i alguns són carnívors
oviscapte
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_7824843204_b2fcfbce9d_b.jpg)
Oviscapte de somereta
© Xevi Varela
Entomologia
Formació típica de les femelles d’alguns grups d’insectes, com ara els odonats, els ortòpters i els himenòpters.
Es troba al final de l’abdomen com a prolongació del vuitè o el novè segment i consta de tres parells de valves quitinoses És l’òrgan emprat per a pondre els ous als indrets adients segons els grups els odonats a les plantes aquàtiques, els ortòpters sota terra i els himenòpters dintre plantes i animals i, per tant, és adaptat en cada cas com a òrgan perforador, excavador o fiblador
peritonitis
Patologia humana
Inflamació del peritoneu, que pot ésser aguda o crònica, sèptica o asèptica, primària o secundària, i localitzada o generalitzada.
La més freqüent és la peritonitis bacteriana aguda , secundària a contaminacions per apendicitis, úlcera pèptica perforada, contaminació produïda en el curs d’operacions, inflamacions pelvianes i obstrucció i estrangulació o trencament de l’intestí Clínicament la peritonitis es manifesta per un quadre d’abdomen agut amb dolor important, vòmits, defensa muscular, ili paralític, etc Si no és tractada adequadament pot menar a la mort a causa d’un quadre de xoc