Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
infància
Psicologia
Dret
Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència i que sol dividir-se en primera infància i segona infància, separades ambdues per l’aparició de les segones dents.
La ciència biopsicològica ha anat precisant l’especificitat d’aquesta fase en relació amb l’adolescència, la joventut i el món adult, i l’estudi psicològic de la infància l’ha dividida en subperíodes i n'ha fet una descripció sintètica sobre la base de l’interès dominant o el tret més significatiu caracterització qualitativa de la infància, o bé ha analitzat les aptituds, facultats, actituds, etc, del nen d’acord amb l’esquema científic elaborat per a l’adult normal psicologia diferencial per raó de l’edat A banda d’altres aportacions A Ferrière, E Claparède, E Kirkpatrick, JP Gessell i…
cefalocordats | cefalocordat
Zoologia
Embrancament que comprèn metazous triploblàstics, celomats, deuteròstoms i epineures, i que juntament amb els urocordats constitueix el grup dels procordats.
Són animals marins, fusiformes i allargats, amb el cap no diferenciat d’ací ve que rebin el nom d' acraniats Tenen la boca voltada de cirrus, amb els quals recullen l’aliment Les aletes imparelles, contínues, són simples replecs de la pell no tenen aletes parelles Una caracterísica fonamental del grup és l’existència del notocordi o corda dorsal, que s’estén a tot el llarg del cos i que és considerat com l’estructura ancestral de la columna vertebral dels veritables cordats és persistent a l’estat adult, cosa que els diferencia dels urocordats La faringe presenta diverses feses…
transformació
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, cadascuna de les regles o operacions necessàries per a passar una frase de l’estructura profunda a la superficial
.
Hom distingeix les transformacions següents la deleció provoca el canvi estructural més simple segons l’esquema a + b + c →a + b per exemple, Modesta escriu un sonet → Modesta escriu La deleció no permet la reconstrucció de l’estructura inicial hi ha ací una pèrdua d’informació Per això, hom ha interpretat Modesta escriu un sonet com una paràfrasi de Modesta escriu quelcom La inserció serveix, en contraposició a la deleció, per a introduir un nou element en la frase, segons l’esquema a + b →a + b + c per exemple, El pagès llaura / sense esma / de pressa / ara La substitució…
briozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de petites dimensions, colonials, semblants externament a les molses.
Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles, aviculàries,…
llibre de cavalleries
Literatura
Obra literària que narra fets i proeses portats a terme per personatges pertanyents a la institució de la cavalleria.
Hom hi troba fusionats elements èpics i novellescs el seu antecedent immediat més important és la poesia èpica medieval, i la seva desclosa marca un canvi de signe en l’estructura social el pas del feudalisme a l’aparició de la burgesia Hom en pot distingir dues branques En la primera predomina l’element fantàstic i meravellós, amb una localització en el temps i l’espai exòtica i llunyana En aquesta línia cal situar l’obra narrativa inclosa dins l’anomenada matèria de Bretanya —amb els cicles de Lancelot i Tristany, escrits originalment en francès, dels quals hi ha versions catalanes,…
sufix
Gramàtica
Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre.
Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…
canviador
Història
El qui es dedicava a canviar monedes per altres de valor equivalent, alhora que solia tenir diners en dipòsit, feia operacions de préstec i negociava lletres de canvi.
Originàriament només es dedicava al canvi de monedes canviador de menuts, operació que tenia lloc sobre una taula de canvi L’habilitat de certs canviadors en el tràfic de les monedes féu, a la darreria del s XIII, que els clients acostumessin a deixar-los en dipòsit part de llurs cabals, sobretot per la facilitat amb què podien ordenar-los pagaments per llur compte a un altre client, per mitjà d’una senzilla anotació en els llibres de comptes dita de taula Però els dipòsits eren també utilitzats pels canviadors per a operacions de préstec amb un interès més o menys palès, a llur risc o…
literatura uruguaiana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada a l’Uruguai.
Nasqué molt lligada a la cultura del Riu de la Plata i a les Cròniques d’Índies Després de la independència prengué una gran volada, que compensa el passat colonial, més aviat pobre La influència dominant fou el Romanticisme anglès i francès, i més avançat el s XIX la dels romàntics argentins exiliats, amb els quals hom intentà la recerca d’una expressió criolla, com havia fet a l’Argentina la primera generació de romàntics pels volts del 1830 Aquesta primera generació d’escriptors uruguaians no deixà cap obra remarcable des del punt de vista literari, però sí des de l’històric i l’ideològic…
escriptura hieràtica
Escriptura i paleografia
Tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica (jeroglífic).
Nasqué, com tota la cursiva, de la necessitat d’augmentar la rapidesa d’escriptura, la qual cosa implicà, en el seu cas, una esquematització dels signes jeroglífics Documentada del 2684 aC al 394 dC, canvià bastant de forma en el decurs d’aquests trenta-un segles hieràtic del Regne Antic proper encara a l’escriptura jeroglífica del Mitjà i del Nou Durant aquests tres períodes, fou utilitzada, quasi exclusivament, en l’administració, la correspondència i la literatura, però a partir de l’aparició del demòtic dinastia XXV veié restringit el seu ús als texts religiosos i sacerdotals d’…
carbó vegetal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó que hom obté per carbonització de la fusta, que conté del 70 al 96% de carboni fix, segons la temperatura d’obtenció; la seva matèria volàtil varia entre el 12 i el 25%, i les cendres, entre el 2 i el 3%, i té un poder calorífic de 29 300 a 35 500 kJ/kg.
La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…