Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
faristol
Música
Moble especialment dissenyat per a sostenir les partitures, de manera que puguin ser llegides i manejades amb facilitat pels intèrprets i directors.
Sol estar format per una peça en forma de lleixa plana, a la qual s’afegeix un marc de fusta o metall, on es posen els papers Aquest marc pot tenir accessoris plegables per a augmentar-ne la superfície La part superior, d’inclinació regulable, està fixada a una columna d’alçada variable, acabada amb un peu o tres potes, que permet recolzar l’aparell a terra Solen ser plegables, i també se’n fan sense peu, de sobretaula o fixats directament als instruments musicals
cursa de relleus
Natació
En la natació, prova per equips, de quatre nedadors cadascun, consistent a recórrer una distància determinada dividida en fraccions, cadascuna de les quals és recorreguda per un nedador.
El relleu té lloc quan un nedador, acabada la seva fracció, toca, amb una mà o amb totes dues, la paret de la piscina Les proves de relleu masculines reconegudes són estil lliure 4×100 m i 4×200 m Les femenines són estil lliure 4×100 m Hi ha, a més, la prova de relleus 4×100 m estils en ambdues modalitats, masculina i femenina En aquesta prova les quatre fraccions, cadascuna de 100 m, són recorregudes en diferents estils la primera d’esquena, la segona en braça, la tercera en papallona i la quarta en estil lliure
ram
Etnografia
Cristianisme
Branqueta de llorer, d’olivera, de palma o d’algun altre arbre o arbust, la qual, un cop beneïda, és portada a la processó del diumenge de Rams
.
Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra
bovins
Mastologia
Subfamília de mamífers bòvids que comprèn individus de grans dimensions i de cos massís i pesant.
Tenen el musell llarg, gros i nu el coll té una penjarella de pell característica, la barbellera manquen de llagrimers, de glàndules lacrimals i de glàndules interdigitals les femelles tenen dos parells de mamelles funcionals la cua és llarga, acabada en un pinzell de pèls les banyes solen ésser grosses, de tipus cavicorni, i són presents en ambdós sexes Són molt estesos arreu del món i ocupen gairebé tota l’àrea pròpia de la família Habiten les planes herboses i han estat utilitzats per l’home des de temps remots com a animals domèstics
eríops
Paleontologia
Gènere d’amfibis, de l’ordre dels raquítoms, que apareix en el Carbonífer, caracteritzat per la seva gran llargada (1,80 m) i perquè tenia l’aspecte semblant al d’un caiman.
El cap era massís, pla i ample, i tant a les mandíbules com a la volta bucal tenia moltes dents El tronc era gros i deprimit, la cua curta però ampla a la base i acabada en una punta afilada Els membres eren curts, però grossos i molt forts Tenien el cos recobert per unes plaques òssies com una cuirassa incompleta Hom creu que visqueren sempre dins l’aigua, bé que devien fer incursions a les vores per alimentar-se, semblants a les que fan els actuals cocodrils
sinòpia
Art
Dibuix preparatori d’un fresc, que resta adherit a la paret entre el fresc acabat i aquella.
Hom ha pogut descobrir les sinòpies mitjançant la separació del fresc de la seva paret original un cop realitzat aquest procés, hom troba la sinòpia, que pot ésser també separada de la paret i collocada sobre llenç nou El nom ve del fet que les primeres foren trobades sota els frescs dels pintors florentins del s XV, els quals usaven per als dibuixos preparatoris guixos ocres que venien de Sinope Turquia Les sinòpies tenen un gran interès per a l’estudi de l’estil i de la idea primera d’un artista sense l’acurament de l’obra acabada
obres públiques
Dret administratiu
Obres d’ús i d’aprofitament general i construccions destinades a serveis que vagin a càrrec d’organismes de l’administració.
Llur realització es pot produir directament, per part de l’administració, i també per un tercer, mitjançant el corresponent contracte administratiu En aquest darrer cas és una empresa privada la que es fa càrrec de l’obra per un preu preestablert, i un cop acabada en fa lliurament a l’administració En certs moments de crisi econòmica les obres públiques s’empren com a mitjà per absorbir l’atur En molts països existeix un ministeri que adopta el nom d’obres públiques A l’Estat espanyol fou creat el 1931, durant la Segona República, segregant-lo del ministeri de foment
deixalles espacials
Astronàutica
Restes de satèl·lits o de naus espacials que queden orbitant al voltant de la Terra un cop acabada la seva missió.
Poden caure a la Terra o bé produir accidents a l’espai L’origen, en una proporció important, és l’explosió de ginys naus, satèllits, coets, telescopis, etc fora de servei a l’espai i la collisió posterior entre els fragments L’acumulació de deixalles espacials pot dificultar o posar en perill les missions espacials Des de l’inici de la cursa espacial, el nombre de deixalles que orbiten al voltant de la Terra no ha parat de créixer El 2017 s’estimaven en uns 18000 els objectes dels quals es feia un seguiment que estaven en òrbita, procedents dels prop de 5000 llançaments de ginys espacials…
basílica
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció pública d’època romana, composta per una gran sala rectangular, dividida en naus per files de columnes, que pot tenir un absis en un extrem o en tots dos.
D’origen dubtós, a l’època clàssica servia com a centre de reunió, tribunal, llotja, etc La més antiga de què hom conserva vestigis a Roma és la basílica Emília, bastida al fòrum el 179 aC Alguns anys més tard, Semproni Grac bastí la basílica Semprònia, també al fòrum, que fou substituïda per la basílica Júlia, construïda en temps d’August segons una idea de Cèsar Amb l’ampliació del fòrum en època imperial, Trajà edificà la basílica Úlpia, amb dos absis La de Maxenci fou acabada per Constantí Totes les ciutats romanes de les províncies una mica importants tingueren basílica,…
trama de dades
Estructura per a la transmissió de dades, formada per un encapçalament o bandera (capçalera), el camp d’informació i un darrer camp de proteccions.
La capçalera informa del tipus de contingut de la informació i del seu destí dins dels diferents nodes d’una xarxa de comunicacions, i, a vegades, també aporta dades que faciliten la sincronització dels missatges Les proteccions són informacions addicionals per fer correccions d’errors en recepció CRC El camp d’informació, al seu torn, pot estar format per altres subtrames, que reprodueixen l’estructura en tres parts de la primera, fins arribar al nivell més bàsic, on la capçalera és un bit que indica l’inici d’un byte , seguida d’aquest byte i acabada amb uns bits de paritat per…