Resultats de la cerca
Es mostren 342 resultats
gamarús
T.Voekler (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies, de carpòfor compost amb els barrets flabel·lats i imbricats, amples de 10 a 30 cm, de color bru, amb porus petits i de carn blana.
Creix sobre soques o rabasses d’arbres caducifolis
llentia d’aigua
Botànica
Gènere de plantes herbàcies aquàtiques flotants de la mida i la forma d’una llentilla, de la família de les lemnàcies.
Solen habitar aigües plàcides, a tot el món
protoactini
Química
Element radioactiu de la família dels actínids, de nombre atòmic 91.
En són coneguts quinze isòtops, dels quals únicament dos 231 Pa i 234 Pa són naturals El 2 3 1 Pa té una vida mitjana de 3,25 X 10⁴ anys, és el precursor de l'actini en la sèrie 4n+3 i és el més important des del punt de vista químic El primer isòtop conegut fou el 2 3 ⁴Pa Fajans i Göhring, 1913, i el 2 3 1 Pa fou aïllat de la pechblenda l’any 1918 per Hahn-Meitner i Soddy-Crauston independentment El 2 3 1 Pa es troba en els minerals d’urani en equilibri radioactiu, i n'hi ha 340 mg per tona d’urani Pot ésser també obtingut per…
pascal
Física
Unitat SI de pressió i tensió.
Equival a la pressió d’1 newton per metre quadrat, o sia 1 Pa = 1N/m 2 Rep el seu nom del físic Blaise Pascal
torrada
© Dreamstime
llesca
Porció relativament prima i de gruix uniforme treta d’un pa tallant-lo de banda a banda per la seva amplada.
panificació
© Fototeca.cat
Alimentació
Conjunt de processos físics, químics i bioquímics que tenen lloc en la transformació en pa d’una barreja de farina, aigua, sal i llevat, i en determinats casos altres ingredients.
És el resultat de la combinació de treball mecànic i repòs, a una temperatura de 25-27°C durant el temps que dura la cocció Els processos, accelerats pel pastament, consisteixen en una reactivació química i estructural dels components de la massa, seguida d’una relaxació de les forces internes, com a conseqüència de fenòmens d’oxidoreducció produïts per la presència de diversos enzims entre els grups funcionals —SH i —S=S— de les cadenes proteiques Això es manifesta a la pràctica industrial en una modificació de les característiques reològiques, com a conseqüència dels canvis profunds en les…
floridura
Henry Mühlpfordt (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especialment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics i que tenen l’aspecte d’una capa cotonosa o feltrada, de color blanc o diversament acolorida.
Entre les principals cal esmentar la floridura blanca Mucor mucedo , que ataca sobretot la fruita, la floridura glauca Penicillium glaucum , que es fa sobre el formatge, la floridura negra Rhizopus nigricans , que creix sobre el pa i altres aliments, i la floridura verda Penicillium digitatum , que es fa principalment en les taronges i les llimones
paté
cc0
Alimentació
Pasta, cuita, feta amb fetge d’aviram (d’oca o d’ànec sobretot), de porc o de conill, carn, llard, ous, espècies i aromàtics.
Hom l’anomena també, impròpiament, foie-gras