Resultats de la cerca

És integrat per un conjunt d’unes 1000 espècies de peixos evolucionats principalment marins, encara que també d’aigua dolça Es caracteritzen per tenir una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l’opercle, així com unes modificacions relacionades amb l’esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades Als Països Catalans existeixen cinc famílies d’escorpeniformes els escorpènids , els tríglids , els peristèdids , els còtids i els liparídids

La majoria dels òrgans també són asimètrics, ambdós ulls són a la banda pigmentada i molt propers l’un de l’altre, la boca és esbiaixada, la part davantera del crani és deformada i no tenen bufeta natatòria Neden mitjançant ondulacions del cos i les aletes, i habiten als fons sorrencs, on descansen sobre la banda despigmentada del cos Les larves són simètriques i neden normalment Són carnívors i generalment marins Comprèn 600 espècies 35 de les quals són pròpies de la Mediterrània, repartides en 20 famílies, les més importants de les quals són la dels pleuronèctids, la dels solèids i la dels…

Les xarxes, generalment rectangulars, que integren els arts d’encerclament es mantenen penjants l’armadura dels suros surada, arran d’aigua Són calades en cercle, voltant la mola de peix Alguns arts d’encerclament, com les teranyines, les tarrafes, etc, tenen una sèrie d’anelles lligades a l’armadura dels ploms per l’ull de les quals passa una sirga, anomenada sàgula , que permet de tancar l’art per sota, com aquell qui estreny la boca d’una bossa Els canyissats , les saltades , etc, representen formes molt determinades d’arts d’encerclament, per a pesques molt concretes El camió…

L’espècie més coneguda és el salmó europeu Salmo salar , de cos allargat, d’1 m de longitud mitjana i de 15 kg de pes El seu color experimenta nombroses variacions durant el seu desenvolupament, el dors es torna finalment blavós, l’abdomen i els flancs, argentats, i les aletes, una mica més fosques Abandonen les aigües marines en què habiten sobretot a l’Atlàntic nord i en l’època de reproducció remunten els rius europeus i americans i hi fan la posta, segons les edats, en diverses èpoques de l’any Els alevins romanen d’un a sis anys, generalment dos, a les aigües dolces oxigenades, segons…

Exhibeix una primera dorsal molt notòria i la segona dorsal, la caudal i l’anal formen una única aleta llarga i filiforme cua Considerat un peix exclusivament abissal, hom n'ha pescat, però, accidentalment a uns 200 m de fondària

Hom treu el peix per una boca estreta, anomenada nanset , proveïda de tapadora, situada a la part superior del buc Les nanses poden ésser disposades en calament i permeten de pescar considerables quantitats de peix Les dimensions i la forma de les nanses varien segons la mena de peix a la qual són dedicades i segons la quantitat que n'han de contenir Hom sol anomenar les nanses segons el peix al qual són dedicades, com és ara boguera per a bogues, xuclera Menes de nanses 1, boguera 2, sipiera 3, xuclera 4, gambina 5, congrera 6, llagostera…

És un peix que habita tant vora les roques com als fons de sorra, i pot suportar perfectament l’aigua dolça o mig dolça no és gens estrany, doncs, que es trobi a la part baixa dels rius i llacunes litorals És una espècie molt cercada pels pescadors esportius, puix que la seva carn és excellent Modernament, juntament amb la baila, hom el considera integrant de la família dels morònids és un peix molt corrent a les costes dels Països Catalans

És pròpia de les Balears, on és anomenada sovint caldereta A la costa del Principat rep el nom d' olla de peix

Pertany a la família dels espàrids Dentex dentex , i posseeix unes fortes dents Hom el troba a tota la Mediterrània i també en una gran part de les costes europees i africanes de l’Atlàntic Bé que algunes vegades és un peix litoral, els exemplars més grossos són típics dels fons arenosos superiors als 25 m La seva carn és apreciada Cal destacar-ne el déntol corcovat o corcovat D gibbosus i el déntol petit o pagell déntol

La pesca esportiva consta de nombroses tècniques segons els instruments emprats La pesca al llançat es practica amb una canya de llançament proveïda d’un rodet per a recuperar la llinya El pescador llança la cullereta amb l’esquer o el devon a l’aigua a una distància considerable 50 a 60 m La pesca amb balança es practica amb fortes canyes proveïdes d’una balança que és submergida a l’aigua per capturar els peixos en moviment La pesca de fons es practica amb simples canyes proveïdes de llinya i hams amb esquer, i pot ésser lleugera si la llinya es deixa en llibertat perquè segueixi el…