Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
activitat fictícia
Economia
Activitat que no consumeix ni temps, ni cap tipus de recurs. La seva única finalitat és resoldre els problemes que puguin sorgir a l’empresa en la construcció del diagrama de dependència.
competència per explotació
Ecologia
Interacció entre organismes que utilitzen un mateix recurs que es troba en quantitat limitada i en la qual un individu el consumeix i, com a conseqüència, en redueix la quantitat disponible per als altres.
En la majoria dels casos, la competència per explotació se centra sobre els aliments en uns casos es tracta de la capacitat d’obtenir una quantitat més gran d’aliment el que condueix a competir, altres vegades és la seva utilització de la manera més eficient possible i fins i tot la resistència a les condicions adverses causades per la manca d’aliments També es pot parlar de competència per explotació de l’espai una espècie ocupa un espai ben definit i en dificulta la colonització per part d’altres espècies que potencialment tenen capacitat per a fer-ho
farcellet de brou xinès
Gastronomia
Peça de pasta de la cuina xinesa en forma de farcellet, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida de gelatina de brou i carn, generalment de porc, que es consumeix cuita al vapor.
llegum
Llegums : llavors de soia vermella, mongetes vermelles, mongetes blanques, fesolets, faves, llavors de soia germinades, llavors de soia verda, cigrons, pèsols secs i llenties
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit dehiscent i monocarpel·lar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses.
Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves…
competència
Economia
Rivalitat entre dos o més productors o comerciants, amb vista a controlar el mercat més ampli possible.
En sentit tècnic, la competència organitza i regula sistemàticament la participació dels subjectes de la vida econòmica en l’obtenció de productes adequats a les exigències del mercat, tant des del punt de vista de preus com de qualitats Bé que el concepte era ja utilitzat amb anterioritat als economistes clàssics, fou aquesta escola escola clàssica la primera a formular una teoria completa sobre la formació dels preus basada en el model de competència perfecta o lliure competència , desenvolupada més endavant pels economistes neoclàssics El model de competència perfecta es basa en una sèrie…
tomàquet d’arbre
Tomàquets d’arbre
Gabriela F. Ruellan (cc-by-nc-2.0)
Horticultura
Alimentació
Fruit de la tomaquera d’arbre, de forma rodona, amb la pell amargant de color entre groc i vermell, polpa groguenca i gelatinosa i llavors de color morat, que es consumeix com a fruita i en guarnicions.
cistellet farcit xinès
Gastronomia
Peça de pasta de la cuina xinesa en forma de cistell petit, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida amb una barreja de carn de porc, gambes i verdura, que hom consumeix cuita al vapor.
te
Te gelat
© Corel
Alimentació
Economia
Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.
La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents operacions emmusteïment de les fulles,…
‘fondue’ de carn
'fondue’ de carn
Jeff (CC BY-ND 2.0)
Gastronomia
Plat a base de carn (vedella i bou, sobretot; però també, sovint, pollastre, llom de porc, salsitxes, etc.) tallada a daus, que hom cou en oli mantingut calent en el cassó d’una fondue i que hom consumeix acompanyada de salses i de condiments diversos.
producte alimentari intermedi
Alimentació
Producte comestible, no necessàriament nutritiu, que no és primera matèria bàsica dels aliments industrialitzats, com la carn, la llet, els ous o la fruita, ni es consumeix directament, sinó que procedeix de transformacions de primeres matèries bàsiques a fi d’adaptar-les millor a l’aplicació industrial.
Els PAI són productes que s’incorporen de forma complementària a una primera matèria, amb la intenció de fabricar un producte alimentari elaborat al qual aporten funcionalitat o valor nutricional Es presenten en forma de productes o formulacions de productes que han d’aportar prestacions tecnològiques específiques en l’elaboració d’aliments Han d’anar acompanyats d’informació tècnica composició, característiques, propietats, etc Poden ésser d’origen animal, com la gelatina, vegetal, com la proteïna de soia, o mineral, com el bicarbonat sòdic Els PAI permeten millorar la qualitat, la facilitat…