Resultats de la cerca
Es mostren 115343 resultats
ciutat intel·ligent
Urbanisme
Sociologia
Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents basats en tecnologies de la informació i les comunicacions i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat, com la qualitat de vida dels seus habitants.
Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació…
cel·la
Cadascuna de les àrees geogràfiques en què es divideix la cobertura d’un sistema de comunicacions mòbils cel·lulars.
A cada cella hi ha una estació base o punt d’accés que atén i gestiona les comunicacions dels abonats que es trobin en la seva àrea de cobertura Aquesta àrea se sol representar amb una forma hexagonal, imitant les celles d’una bresca construïda per abelles Aquesta representació facilita l’anàlisi i la gestió d’un sistema de comunicacions cellulars, malgrat que, en realitat, la cobertura d’una estació base depèn de diversos fenòmens que afecten la propagació de les ones ràdio, tals com l’orografia, la presència d’obstacles, etc Segons les dimensions de la cella i l’ús que se’n fa, hom parla de…
camp proper
Zona de l’espai molt propera a un element radiant, caracteritzada perquè la distribució angular dels camps depèn de la distància.
En aquesta zona, l’amplitud del camp, en augmentar la distància a la font, decau més ràpidament que en la zona de camp llunyà La frontera entre el camp proper i el camp llunyà presenta una transició difusa que depèn de la longitud d’ona del camp radiat En el cas d’una antena, és habitual considerar que el camp proper s’estén fins a una distància d = 2D 2 /λ, essent D la dimensió de l’antena i λ la longitud d’ona del camp radiat
capçalera
Element de la xarxa que fa de pont entre la xarxa d’accés i la xarxa de transport, i que concentra el trànsit generat pels terminals servits per la xarxa d’accés, i el reencamina o bé cap a d’altres terminals, o bé cap a la xarxa de transport.
Hom parla de “capçalera ADSL”, “capçalera de cable”, etc en funció de la tecnologia d’accés específica Pot fer funcions de repetidor hub , commutador de xarxa swicth , o encaminador router , en funció de les seves capacitats
camp obert
Instal·lació destinada a la realització de mesures electromagnètiques, que consisteix en un terreny amb un terra reflector i lliure d’obstacles que puguin reflectir les ones.
Habitualment, aquesta installació s’utilitza per a caracteritzar el comportament d’antenes o per a determinar les emissions dels equips electrònics en assaigs de compatibilitat electromagnètica
camp radiat
Zona de l’espai suficientment allunyada d’un element radiant per a poder considerar que l’ona radiada es propaga com una ona plana.
bateria d’ió liti-polímer
Electrònica i informàtica
Bateria recarregable molt utilitzada en equipament electrònic portable a causa de la seva alta capacitat energètica, absència d’efecte memòria, pes reduït, facilitat d’adaptació a diferents formes i de la lenta descàrrega en els períodes sense ús.
Es tracta d’una evolució de les bateries d’ió liti que permet fer-ne de més petites, lleugeres i amb formes adaptables Es basa en una solució de sals de liti que permet l’intercanvi d’ions entre l’ànode, normalment de carboni, i el càtode, habitualment un òxid metàllic La diferència amb les bateries d’ió liti radica en què les sals de liti no estan dissoltes en un solvent orgànic sinó en un polímer sòlid o gelatinós
banda ISM
Cadascuna de les bandes de l’espectre radioelèctric reservades internacionalment per a aplicacions en els àmbits de la indústria, la ciència i la medicina.
El seu ús és lliure, sense necessitat de llicència, sempre que es respectin les regulacions que limiten la potència transmesa Utilitzen aquestes bandes, per exemple, els telèfons domèstics sense fils, els dispositius Bluetooth, les connexions Wi-Fi, alguns comandaments a distància, els forns de microones o les màquines de diatèrmia Les bandes més utilitzades són les centrades a 27120 MHz, 433920 MHz i 2450 GHz
autenticació
Acte de confirmació de l’autenticitat d’una dada, d’un conjunt de dades o d’una entitat.
En el món digital es troben principalment dos tipus d’autenticació autenticació d’entitats i autenticació de paquets de dades digitals per la xarxa En l’autenticació d’entitats, que sovint s’anomena autenticació d’usuari, el mitjà d’autenticació més habitual és la dupla usuari i contrasenya, però també se'n fan servir d’altres com ara l’ús de targetes com per exemple, el DNI electrònic, l’anàlisi de l’iris o de les empremtes digitals En el sistemes de seguretat, autenticació no és el mateix que autorització, que és el procés de donar determinats privilegis o drets d’accés a les…
arquitectura orientada a serveis
Electrònica i informàtica
Metodologia i conjunt de principis per al disseny i desenvolupament de programari en forma de serveis interoperables.
Aquests serveis són funcions de lògica de negoci implementats com a components de programari per exemple, peces de codi discretes o estructures de dades que poden ser reutilitzats i combinats segons un determinat propòsit o objectiu funcional Els principis de disseny s’apliquen en general durant les fases de desenvolupament i integració de components de programari Permeten la creació de sistemes altament escalables, modulars i distribuïts Alhora, ofereixen una forma estàndard d’accés i invocació de serveis comunament en forma de serveis web, amb la qual cosa s’aconsegueix una fàcil interacció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina