Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
oca
Gonzalo Zepeda Martínez (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.
Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca…
torlit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 40 cm, que és de color brunenc amb taques fosques i té dues franges blanques a les ales.
Els ulls, el bec i les potes són grocs Els ulls són molt grossos i la punta del bec és negra És migrador parcial i habita a les planes àrides i descobertes de l’Europa meridional i central, les illes mediterrànies i el N d’Àfrica És comú i sedentari als Països Catalans
curroc
© BJ Stacey
Ornitologia
Ocell palmípede de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids.
És molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior És de color blanc i gris cendrós, amb la part superior del cap, les potes i el bec negres Habita a la vora de les platjes, als maresmes salabrosos i, més rarament, a les aigües de l’interior S'alimenta preferentment d’insectes
caradriformes
Jerry Dohnal (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ordre d’ocells constituït per espècies heterogènies, que difereixen principalment en la mida, la forma i el color.
En general tenen les potes llargues, amb els tarsos nus el dit posterior pot faltar o ésser rudimentari, i els dits anteriors sovint són units per una membrana interdigital El plomatge és abundant i hi ha una marcada diferència entre el d’hivern i el d’estiu S'alimenten de cucs i altres petits invertebrats Habiten en ambients humits, els maresmes i a les vores dels rius i de les mars Són abundants a tot el món Representants més importants de l’ordre dels caradriformes Nom científic Nom vulgar Família dels caràdrids Arenaria interpres remena-rocs Burhinus oedicnemus torlit Calidris alba territ…
broc
Bec d’un llum.
escuraflascons becgròs
Ornitologia
Escuraflascons de la família dels caràdrids, d’uns 20 cm de llargada.
A l’hivern té les plomes del damunt grises, les de les parts inferiors, la gola i el cap blanques, el bec negre, i presenta una ratlla horitzontal fosca que li travessa l’ull a l’estiu les parts inferiors són marró fosc, la cara blanca, la part superior del cap negra, les ales burelles llistades de blanc, el dors negre i falb, la cua negra en el centre i grisa als costats, i el bec groc
embut
© Bürkle
Tecnologia
Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex.
Hom l’empra posant-lo al forat o coll d’una bota, ampolla, etc, per abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc En la tècnica de laboratori hom l’empra també per a filtrar líquids N’hi ha de dues menes els de forma alemanya , d’una conicitat de 60° i acabats en forma de bec de flauta, i els de forma francesa , d’una conicitat de 45° i bec tallat perpendicularment a l’eix
esplugabous
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, d’uns 50 cm de llargada i de plomatge d’un vermell terrós a l’occípit, al dors i al pap i gairebé blanc a la resta del cos.
Durant l’època de cria presenta plomall al cap, i el bec i les potes són de color rogenc a l’hivern el bec esdevé gairebé groc i les potes molt fosques És sociable i nia en colònies Hom el troba sovint entremig dels ramats de bestiar, on cerca els insectes de què s’alimenta És originari del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica és accidental als Països Catalans, excepte al País Valencià, on nia
ranuncle
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.
El ranuncle asiàtic o francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit…
raspinell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, que té les parts superiors de color bru amb estries ocràcies, el carpó rogenc, els flancs grisencs, el pit blanc, el ventre grisenc i celles blanquinoses.
El bec és llarg i corbat cap avall Escala en espiral els troncs dels arbres servint-se de les llargues ungles i recolzant-se en la cua, que és com la dels picots, mentre amb el bec cerca insectes a les escletxes de l’escorça Habita als boscs i arbredes de l’Europa continental llevat d’Escandinàvia fins a Polònia i la mar Negra, i als de Sicília i de l’Àfrica nord-occidental És comú a la Catalunya continental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina