Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
color
Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…
crom
Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s
i p
de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n'…
leilandi
Botànica
Arbre de la família de les cupressàcies, de fins a 35 m d’alçària, de capçada densa, columnar o piramidal, amb branques penjants, de fulles esquamiformes semblants a les del xiprer, de color verd fosc matisades d’un gris blavós disposades en branques aplanades.
És un híbrid bigenèric entre Cupressus macrocarpa i Chamaecyparis nootkatensis aparegut a la Gran Bretanya l’any 1888 És una conífera molt vigorosa, rústica i de creixement ràpid, que pot assolir 20 m d’alçària al cap de 30 anys En jardineria es conrea com a exemplar aïllat o, més sovint, com a tallavent o per a fer tanques Actualment, al mercat n'hi ha més d’una dotzena de clons que es diferencien pel port, el color i la textura del fullatge És un híbrid fèrtil i presenta pinyes globoses similars a les dels xiprers, però més petites
llúcera
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que pot atènyer 40 cm de llargada, de forma esvelta, amb tres aletes dorsals i dues d’anals, boca fesa i color gris blavós al dors i blanc als flancs i al ventre.
És una forma de profunditats mitjanes i grans, pròpia de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània, d’una considerable importància comercial S'alimenta sobretot d’eufausiacis
segell de Salomó
Segell de Salomó
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija angulosa, de fulles ovals alternes, de flors d’un blanc verdós, tubulars, oloroses, penjants, aparellades o solitàries, i de fruits en baia, de color negre blavós.
Es fa en boscs caducifolis, en obagues i en llocs frescals, a muntanya El seu rizoma és emprat en medicina popular contra el reuma, la gota, la diabetis, els empatxos, les equimosis, etc
gardí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes de la família dels ciprínids, amb el cos que ateny 25-35 cm; és allargat i comprimit, cobert d’escates cicloides i d’un color gris blavós amb reflexos daurats a la part superior i argentats a la inferior.
Habita en rius i llacs i és propi d’Europa i de l’Àsia occidental
peix blau
Sardines
kagawa_ymg (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix que té les escates de color blavós, com la tonyina, el verat, l’alatxa, el seitó, la sardina, etc., més indigest i menys fi de gust que el peix blanc, anomenat també peix vermell o peix roig, com el lluç, el rap, el llenguado, etc.
rascló
Rascló
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 28 cm, que té les parts superiors de color bru d’oliva amb taques negres, les inferiors d’un gris blavós, els flancs llistats de blanc i negre i el bec llarg i roig.
Habita entre la vegetació aquàtica a pantans, aiguamolls i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i el nord-oest d’Àfrica És migrador parcial i molts rasclons de l’Europa septentrional i central hivernen cap al sud És comú als Països Catalans
durbec
Durbec
© Superbass
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 18 cm, que té el bec de forma cònica i gruixut, el coll curt i gros, la cua curta amb la punta blanca, i les ales de color negre blavós amb franges blanques.
És principalment arbori, i habita als boscs, parcs i fruiterars d’arreu d’Europa, llevat de les regions nòrdiques Hom el troba al nord de Catalunya i a les Balears únicament a l’hivern
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…