Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
cruzado
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana de billó encunyada per Enric II de Castella.
claretià
Cristianisme
Membre de l’institut religiós anomenat oficialment Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria o Missioners Claretians, fundat a Vic per Antoni Maria Claret i Clarà el 1849.
Els missioners claretians, fundats durant la supressió dels ordes religiosos, es dedicaren primerament a la predicació popular a Catalunya, però aviat anaren acceptant d’altres tasques ensenyament, missions entre infidels, parròquies, premsa, hospitals, seminaris Etapes importants han estat l’aprovació civil de la congregació 1859, l’aprovació pontifícia 1860, l’aprovació definitiva de les constitucions 1870, la primera fundació en terres no catalanes Segòvia, el 1861, la primera fundació americana Xile, el 1870, l’anada a les missions de Fernando Poo 1883 i de la Xina 1929 Hi ha hagut deu…
simbomba
Música
Instrument format per un recipient cobert amb una membrana travessada per un pal.
El fregament d’aquest fa vibrar la membrana amb un so ronc A Castella és molt popular per Nadal
andalús
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte castellà format a conseqüència del repoblament del sud de la península Ibèrica, des del s XIII, per colonitzadors de Lleó i de Castella.
El vocalisme comprèn unes vocals obertes, provocades per l’aspiració de la - s del plural, oposades fonològicament a les tancades péso pes pésǫ pesos El consonantisme es caracteritza per l’aspiració de la f- en l’andalús occidental, l’alternança del ceceo amb el seseo amb s coronal o predorsal, l’extensió del ieisme , la confusió de - l i - r implosives sarto , salto olol , olor, la pèrdua freqüent de - d-, -g i -r- có , codo, l’aspiració de s implosiva fiehta , fiesta i una certa nasalització Els elements constitutius del lèxic són diversos a la base castellana sovint…
diferenciació
Fonètica i fonologia
Mena de dissimilació per la qual dos fonemes contingus tendeixen a augmentar llurs diferències articulatòries, o bé un fonema, durant la seva emissió, tendeix a distingir diversos matisos articulatoris.
Com ara, en castellà, l’evolució de /ǫ/ llatina vulgar fins a /wé/, i altres variants dialectals populu > * pob'lu > pueblo
calc sintàctic
Lingüística i sociolingüística
Forma de manlleu que imita la construcció d’una proposició d’una llengua estrangera.
Així, en català, una proposició com ara El bo és que vinguis és un calc del castellà Lo bueno es que vengas
interdental
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació, anomenada també linguointerdental, en la qual l’àpex de la llengua s’introdueix entre les incisives superiors i inferiors i produeix una fricció amb les primeres.
En català modern hi ha interdentals en els dialectes del Ribagorça i el Matarranya fonz fonϑ ‘fonts’, com en castellà mozo moϑo
enclavament lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Dret administratiu
Àrea on hom parla una llengua distinta de la de la zona circumdant.
Així, l’alguerès és un enclavament català dins el sard, i els parlars de Casp i Monfort Vall de Novelda, un enclavament castellà dins el català meridional
mom
Folklore
Ball o farsa dansada que sol executar una comparsa, moixiganga, etc, en una festa o celebració.
Fou notable el celebrat a Pedralbes el 1701, en honor de Felip V de Castella i Catalunya-Aragó i la seva muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia