Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
àcars
Paràsits d’eriçó, àcar
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre d’aràcnids.
És integrat per animals generalment molt petits, de cos sovint aplanat, sense segmentació visible en els representants superiors, amb quatre o dos parells de potes en els adults i tres en les larves, i amb cefalotòrax o prosoma generalment fusionat a l’abdomen o opistosoma els quelícers i els pedipalps estan transformats en un estilet perforador en els hematòfags Hi ha formes lliures aquàtiques o terrestres i moltes de paràsites acariosi Àcars paràsits més importants Nom científic Acció Acarapis woodi penetra dins les tràquees de les abelles Argas persicus viu sobre…
acaricida
Química
Qualsevol substància que té el poder de matar àcars.
Els acaricides són emprats principalment en agricultura a causa de l’acció perjudicial dels àcars sobre les plantes els més importants són diversos sulfurs, sulfats i composts orgànics, com el pirofosfat de tetraetil TEPP, l’octametilpirofosforamida Schradan i el 4,4'-diclorobenzilat d’etil
trombídids
Aracnologia
Família d’aràcnids de l’ordre dels àcars, amb quelícers modificats per a perforar, els palps dels quals són òrgans prènsils o sensorials.
Comprèn àcars terrestres productors de galles Eryophyes erinosi, d’eritemes o altres pertorbacions cutànies Thrombicula , i aquàtics, d’estanys Hydrachna o marins Halacarus
aranya roja

Aranya roja
Gilles San Martin (cc-by-sa-3.0)
Fitopatologia
Aracnologia
Petit àcar, de l’ordre dels àcars, de color roig, fitoparàsit, que ataca diferents vegetals, principalment vinya, arbres fruiters, lleguminoses i plantes ornamentals.
Viu al revers de les fulles, en colònies, les quals solen ésser protegides per una tela sedosa i fina que fabriquen els mateixos àcars d’aquí ve el nom impropi d’ aranya amb que popularment hom els coneix
aràcnids

Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
ronya
Patologia humana
Malaltia cutània contagiosa, comuna a l’home i a diferents animals, caracteritzada per petites vesícules i excoriacions que causen una forta picor, principalment a la nit.
És deguda a uns àcars, Sarcoptes scabiei i Shominis , i la localització típica és en els plecs interdigitals i axillars, bé que pot presentar-se per tota la pell La higiene és la principal mesura profilàctica
búfag
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels estúrnids, d’uns 20 cm, amb el plomatge fosc i poc vistós.
Té els dits armats amb ungles fortes, amb les quals s’arrapa als grans herbívors de la sabana africana búfals, antílops, etc i també a bous domèstics i camells, puix que s’alimenta dels insectes i àcars que parasiten aquests animals
boixar-se
Fitopatologia
Marcir-se els cereals, les plantes bulboses, les hortalisses, etc, a causa de la deterioració del sistema radical.
Deterioració provoquada, principalment, per l’atac de fongs paràsits, però també, en altres casos, per insectes, àcars, talps, etc, malura que s’hi manifesta externament pel descoloriment de les fulles i pot provocar fins i tot la mort de la planta Boixar-se el blat, els alls, els cigrons, les pereres
pedofauna
Ecologia
Conjunt de tots els organismes animals, invertebrats i vertebrats, que viuen al sòl, més o menys ben adaptats a la vida hipogea.
Moltíssimes espècies de petits invertebrats nematodes, cucs de terra, símfils, proturs, certes espècies d’àcars, collèmbols, etc passen tota la vida al sòl i constitueixen l’anomenada pedofauna permanent Per contra, la majoria de vertebrats rosegadors, rèptils i amfibis i moltes espècies d’insectes només viuen al sòl durant un cert temps o durant una determinada etapa del seu cicle vital, i constitueixen la pedofauna temporal