Resultats de la cerca

Habita en maleses prop de rius i aiguamolls, a tota la península Ibèrica, a l’Europa mediterrània, Romania, Bulgària i al nord-est d’Àfrica És comú als Països Catalans

Habita a l’Àsia Menor, a Palestina, al Turquestan, al NW d’Àfrica, al SE d’Europa i a la meitat S de la península Ibèrica Actualment es va expandint per tota l’Europa mediterrània i és progressivament freqüent a la Catalunya continental Hiverna a l’Àfrica

Anteriors a l’època colonial, són remarcables la civilització megalítica de San Agustín i les orfebreries quimbaya i txibtxa L’art colonial de Colòmbia, a diferència del d’altres països llatinoamericans, representa una ruptura amb la tradició artística ameríndia Hom en troba manifestacions interessants en les ciutats fundades pels castellans, sobretot a la capital, Bogotà catedral, començada al segle XVI convent de San Francisco, segle XVI temples de la Compañía de Jesús, de San Agustín i del Sagrario, tots tres del segle XVII, i a Popayán església de San Francisco, segle XVIII, Tunja…

Les missions jesuïtes del Paranà introduïren, al segle XVI, la música religiosa europea, i més tard la profana L’aïllament geogràfic i la força de la cultura autòctona guaraní permeteren, amb la independència, l’aparició de corrents musicals populars, basats sovint en música de saló europea, però amb ritmes i metres propis, com la polca paraguaiana Un instrument molt emprat és l’arpa, a més d’instruments de percussió, la maraca i instruments de vent Els compositors de música culta més destacats són Agustín Pío Barrios 1885-1944 i Juan Carlos Moreno 1912

El primer convent fou a Talavera de la Reina i l’orde dedicà atenció especial a les missions de l’extrem orient, a petició de Felip III d’Espanya, a partir del 1605 La desamortització del 1835 provocà quasi la seva desaparició a Espanya, quan la independència sud-americana havia ja posat en perill la província de Colòmbia Restaurats després, el 1912, Pius X els concedí l’estatut d’orde totalment independent dels ermitans de sant Agustí Els primers convents femenins d’aquesta branca reformada foren fundats a Madrid 1589 per Alfonso Orozco, i a Eibar 1603 per Agustín Antolínez Als Països…

Cap al 1529 sorgiren, amb la figura del conqueridor, les primeres cròniques i epístoles Pel que fa a la poesia, existí una tradició popular força arrelada en la qual es destaca la figura de Rosas de Oquendo El Romanticisme no tingué repercussió en la literatura panamenya La primera generació d’escriptors, que s’inicià sota el signe de Rubén Darío, fou essencialment poètica, llevat de Darío Herrera i de Salomón Ponce Aguilera, que escriviren també en prosa De la primeria del segle XX cal destacar Ricardo Miró la seva revista Nuevos ritos , fundada el 1907, fou un dels òrgans principals de la…

En estil renaixement foren construïts els primers convents que, al segle XVI, fundaren els religiosos arribats per evangelitzar els indígenes els de Cholula i Tula, i també les catedrals de Puebla, Mérida i Guadalupe Dintre l’arquitectura civil es destaquen el palau del govern, a Tlaxcala, la façana de la residència governamental, a Mérida, i el palau de Cortés, a Cuernavaca L’escultura té un caràcter bàsicament ornamental En el camp de la pintura cal citar l’obra mural del convent de San Agustín d’Acolmán Al segle XVII el barroc de tradició hispànica s’uneix a l’exuberant gust local catedral…

S’hi pot jugar en les modalitats d’individual i dobles els mixtos no s’inclouen en les competicions oficials i presenta moltes similituds amb l’esquaix Les dimensions de la pista són 12,4 m de llargària, 6,04 m d’alçària i 6,04 d’amplària La raqueta utilitzada és de cordatge i té forma triangular La bola és de goma buida –de tipus frontó – i el bot és més ràpid que el de l’esquaix La bola ha de tocar primerament la paret frontal a qualsevol altura i posteriorment ho pot fer al sostre i les parets laterals, tot i que en el cop defensiu es permet que toqui les parets laterals o el sostre abans…

S'inicià amb l’obra d’un excepcional cronista d’Índies, l’inca Garcilaso de la Vega, que amb els seus Comentarios Reales o Historia General del Perú 1609-13 donà una indiscutible categoria literària al gènere i superà no sols els qui escriviren sobre la conquesta del Perú Pedro Cieza de León, Agustín de Zárate i Pedro Sarmiento de Gamboa sinó la totalitat dels cronistes d’Índies El barroc a penes tingué ressò al Perú fora d’algun escriptor religiós i del gongorista Juan de Espinosa Medrano, bilingüe, a qui s’atribueix Ollantay i que és autor d' Apologético en favor de don Luis de Góngora 1662…