Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
música d’Alcoi
Música
Música desenvolupada a Alcoi (Alcoià).
La tradició musical de la vila es remunta al segle XVII, en què es documenta l’existència d’una plantilla de músics i cantors pertanyents a la ciutat Durant el segle XVIII, adquirí relativa importància la Capella de Música de la Illustre Vila d’Alcoi, que realitzà diverses activitats musicals i participà en alguns actes religiosos Al llarg del segle XIX es produí una important activitat musical promoguda per entitats com la Banda Primitiva 1830, la Societat Filharmònica Nova 1842 i la Nova Iris, nascuda a l’últim terç del segle i que es manté vigent amb el nom de Corporació…
festa de moros i cristians

Festa de moros i cristians
© C.I.C. Moià
Folklore
Festa que hom celebra a diverses localitats valencianes (Agullent, Alcoi, Banyeres, Callosa d’En Sarrià, Cocentaina, Crevillent, la Vila Joiosa, Muro del Comtat, Villena, Onil, Mutxamel, Ibi, Beneixama, etc.), en la qual diverses comparses escenifiquen, amb variants, la victòria cristiana sobre els musulmans.
La més important és la d’Alcoi, amb precedents almenys des del segle XVII, que hom celebra en la festivitat de sant Jordi en commemoració de la victòria sobre la revolta morisca del 1276 Es comença el 22 d’abril amb una desfilada dels dos bàndols i, després, l’entrada cristiana en un castell bastit expressament i l’entrada dels moros Segueix l’alardo El 23 hi ha una processó religiosa, i el 24 un simulacre de batalles, amb victòria alternativa mora i cristiana Els bàndols són organitzats en “filades”, que prenen diversos noms corsaris, navarresos, beduïns, etc i porten uniformes…
calè | calena
Arqueologia
Dit de la ceràmica de vernís negre o decorada amb relleus, sovint imitant vasos metàl·lics, originàriament fabricada a Cales (Campània) als s. III i II aC.
Són típiques la copa sense nanses, decorada per fora, i sobretot un tipus de pàtera sense nanses ni peu Ha estat trobada a molts llocs d’Itàlia, com les necròpolis etrusques, i també a Empúries i en jaciments ibèrics, com la Serreta d'Alcoi o el tossal de Manises d’Alacant
foia
Geografia
Concavitat o depressió, coincident generalment amb una conca d’erosió allargassada i de vegades amb una fossa tectònica.
Com a topònim, abunda a la conca catalana de l’Ebre del Baix Cinca cap al S i a la major part del País Valencià Cal esmentar les grans foies de Bunyol, de Castella, de Xixona, d’Ulldecona i de Cerdà Costera també rep el nom de foia la canal d’Alcoi És desuet el topònim la Gran Foia, a l’Horta, entorn de Foios i de Meliana
estil d’Oliva-Llíria
Arts decoratives
Nom donat per Pere Bosch i Gimpera (1915) a un dels estils pictòrics de la ceràmica ibèrica.
És corrent a la part central del País Valencià poblats de Sant Miquel de Llíria, la Monravana, necròpoli d’Oliva, poblat de la Serreta d’Alcoi, etc Apareix amb menys intensitat en altres àrees Es caracteritza per la representació d’escenes —motiu pel qual ha estat anomenat també estil narratiu — de guerra, de dansa, de caça, etc Es contraposa a l' estil simbòlic o d' Elx-Archena Correspon als s III-I aC, i és un dels de més personalitat de l’art ibèric
confit
Pastisseria
Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc., envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense.
Anomenats antigament dragees i confits crostats , són tradicionalment oferts a parents i amics amb motiu de bateigs confits de bateig i casaments confits de casament Els més petits reben el nom d’ anís sigui o no l’anís l’aroma que continguin i de papabenet generalment quan són acolorits Els confits d’ametlla o ametlles ensucrades són els més apreciats i ocupen un lloc important en la indústria confitera d’Alcoi també són coneguts els fabricats a Arenys de Mar, d’on són característics els de mida grossa anomenats ametlles d’Arenys
contestà | contestana
Història
Individu d’un poble ibèric que a l’època preromana ocupava la part meridional del País Valencià.
Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova…
luddisme
Economia
Sociologia
Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del segle XIX que destruïa les màquines de la indústria.
El luddisme rep el nom de Ned Lud o Ludd, obrer que el 1779 destruí un teler mecànic El luddisme és considerat com una reacció visceral, bé que pogués estar més o menys organitzat, a les conseqüències del maquinisme industrial els obrers identificaven com a causa dels seus mals atur, degradació del treball, baixos salaris, etc els instruments, en lloc d’atribuir-los a l’organització i el sistema de la producció industrial Tanmateix, el luddisme constitueix l’inici del moviment obrer Als Països Catalans hi hagué accions luddites a Camprodon, Alcoi i Barcelona, on foren…
adventista del setè dia
Religió
Membre de l’Església Cristiana Adventista del Setè Dia, organització religiosa estructurada el 1863 pels deixebles del pastor baptista americà William Miller.
Admet dos sagraments el baptisme per immersió i la Cena Els adventistes del setè dia creuen que amb ocasió del retorn de Jesucrist els justos ressuscitaran, i mil anys després ho faran els injustos aleshores, els impenitents, inclòs Satanàs, seran anihilats El dia consagrat a Déu és el dissabte Treballen en obres culturals i assistencials, i prediquen l’abstinència de l’alcohol i del tabac Els pastors són ordenats per imposició de mans dels altres pastors Compten amb dos milions i mig de membres batejats arreu del món, dels quals uns 33 000 són membres actius Tenen tres temples a Barcelona i…
moliner | molinera
Història
Oficis manuals
Menestral que tenia a càrrec seu la molta de blat.
A les grans ciutats es formaren gremis de moliners, com a Perpinyà al segle XV A Barcelona s’establí una confraria de moliners el 1512, que s’esmorteí durant el segle XVII i es renovà a partir del 1725 A València, la confraria de moliners existia des del 1306 fou reestructurada el 1373, el 1531 i en 1742-51 La seva jurisdicció s’estenia a tot el regne, i per això es formaren gremis propis a Morella 1756, Carcaixent 1757, gremi de tots els oficis relacionats amb l’alimentació i Alcoi 1755 A Mallorca, l’ofici de moliner d’aigua ja estava organitzat des del segle XIV, juntament amb…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina