Resultats de la cerca

Poden ser de forma plana, còncava, guerxada o helicoidal Situades en la perifèria de roda, la fan giravoltar impulsades per l’energia cinètica d’un fluid cas de les turbines Francis o Pelton, o en els molins d’aigua, o bé, a l’inrevés, mogudes per la roda, transmeten energia cinètica al fluid en les bombes centrífugues o en els vaixells moguts per roda de pales

És deguda a un protozou Leishmania tropica inoculat generalment per la picada d’un mosquit Phlebotomus pepatasi

Sobre una planta central, el martyrium podia tenir forma circular Sant Sepulcre, poligonal capella de l’Ascenció o de creu Qal’at Se'mǎn , prop d’Alep El martyrium originàriament no destinat a la celebració eucarística influí en el tipus d’església bizantina, diferent de la basílica

Les gales tenen una gran importància històrica per a l’estudi científic de l’adob de pells, puix que permeteren a Fisher i als seus collaboradors d’investigar la natura de l’àcid tànnic a partir de les gales de la Xina Les principals gales riques en tanins són les gales d’Alep o gales de Turquia 35 a 70% de tanins, les gales de la Xina fins a 77% de tanins i també les gales dites Knoppern de l’Europa central, les del Pròxim Orient i les del nord d’Àfrica

En el decurs del temps, els hitites s’imposaren als ḫatti , dels quals prengueren el nom, i amb els quals es fongueren Vers el 1792 aC, Anitta, rei hitita de Kuššar, establí la seva capital a Kaneš segurament Neša i ocupà una part de l’Anatòlia oriental Amb tot, la història hitita no començà veritablement fins al segle XVII aC, quan Labarnaš I ~1680, figura d’historicitat discutida i sense cap lligam amb Anitta, esdevingué el primer sobirà del Regne Antic ~1680-1500 aC Labarnaš II Hattušiliš ~1660 aC, el seu successor, traslladà la capital a Hattuša, conquerí Alalah i atacà Arzawa, estat que…

S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els…

Una sèrie de documents —un text cuneïforme de la III dinastia d’Ur 2006 aC— esmenten la ciutat d’Aramiki els noms d’Aramu i Ahlamu apareixen a Mari segles XIX i XVIII aC, els quals semblen provar l’existència del poble arameu ja el II millenni aC, bé que la seva localització és difícil Segons la Bíblia, a l’època d’Abraham la regió dels arameus, Aram Naharayim, era al nord de Mesopotàmia, i el seu centre era Haran Als voltants de l’actual Baalbek hi havia unes tribus aramees nòmades, arribades de Mesopotàmia al segle XI aC Hi fundaren diversos petits estats Šamal, Arpad, Alep,…

Els sobirans fatimites, el més notable dels quals fou Sayf al-Dawla, sostingueren repetides lluites contra Bizanci, que acabà anorreant-los

Conegut com a amurru en les fonts accàdies i com a mar tu en les sumèries ‘occident’, en ambdós casos, alguns dels seus membres són ja citats en els textos de començament de la dinastia I sumèria d’Uruk ~2700 aC A partir de la dinastia d’Accad ~2371-2191 aC els amorites apareixen regularment en les fonts mesopotàmiques De fet, des d’aquesta època ~2300 fins el 1800 aC constitueixen l’element ètnic més important de l’Orient Pròxim i Mitjà per llur incontenible demografia, causa directa de la seva penetració persistent al sud de Mesopotàmia A partir de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, llurs…