Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
acaptar
Demanar, recollir (almoines) per a un objecte piadós.
murri
Història
Al Principat de Catalunya, als s. XVII i XVIII, vagabund que circulava en colla, amb dones i fills.
Vivien del que robaven, del contraban i de les almoines dels monestirs i els grans casals
comissari general de Croada
Història
Comissari eclesiàstic creat el 1509 (de manera definitiva el 1534) per al conjunt de la monarquia hispànica, encarregat de la publicació de la butlla de la Croada i que presidia el Consell de la Croada (substituït el 1750 pel Comissariat de la Croada).
Aquest fou destinat a administrar les almoines recaptades com a conseqüència de la butlla Des del concordat del 1851 les seves funcions foren exercides per l’arquebisbe de Toledo
arxiu capitular
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació relativa a l’administració d’una catedral i les institucions que se’n deriven.
Comprèn fonamentalment les resolucions del capítol catedral actes capitulars i notarials, l’adquisició i l’administració de béns obra, culte, almoines, etc, els llibres cerimonials consulta, i l’administració de sagraments
lledània
Religió
Cadascuna de les processons de pregàries que hom feia per Sant Marc (lledànies majors) i els tres dies abans de l’Ascensió (lledànies menors), en què hom visitava capelles, santuaris o creus de terme.
Pel camí hom cantava les lletanies dels sants, d’on ha derivat el nom A la fi de les processons hom acostumava a repartir caritats o almoines de pa o coques
col·lecta
Religió
Acapte que hom fa a missa o en una altra celebració religiosa.
La recollida d’almoines entre els fidels és molt antiga sant Pau ja recaptà per als “pobres” de Jerusalem Com a part de la litúrgia de la missa, apareix vers el s XII, quan l’ofrena en espècies pa, vi, cera, oli començà d’ésser substituïda per una aportació en diners Des del segle III hi havia el costum de llegir públicament la llista de donants díptics
almoiner | almoinera
Persona que distribueix les almoines en un establiment religiós, benèfic, etc.
almoiner | almoinera
Història
Encarregat de distribuir o d’administrar les almoines dels prínceps, nobles, prelats, monestirs i corporacions.
A mitjan s XI, la comtessa Ermessenda tenia d’almoiner a Vic el bisbe Guillem El càrrec fou variable fins que Pere III el Cerimoniós nomenà, el 1375, l’abat de Poblet, Guillem d’Agulló, almoiner major dels reis de Catalunya-Aragó, amb facultat per a delegar dos lloctinents que exercissin el càrrec efectivament Aquest càrrec passà als abats successors
col·lector
Cristianisme
Encarregat eclesiàstic que recaptava les almoines de les misses i les distribuïa entre els celebrants.
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen,…