Resultats de la cerca

Seu episcopal des del segle VI, fou arrasada per les tropes musulmanes al segle VIII i el 839 es consagrà la catedral reconstruïda Els segles XI i XII foren els de màxima esplendor de la ciutat La capella episcopal esdevingué molt important Del segle XVI destaquen els mestres de capella Joan Brudieu, que ocupà el càrrec del 1539 al 1543 i del 1545 al 1577, Rafael Coloma 1586-89 i 1591-95 i Pere Riquet 1598-1603 Ja al segle XVII Marcià Albereda detingué el càrrec del 1620 al 1626, any en què passà a fer la mateixa funció a la catedral de Barcelona El seu successor fou Joan Aranyés, del 1627 al…

S’estén majorment en el sentit de la longitud En general constitueix un contrafort, ramal o grup pertanyent a un sistema més gran Hom pot dir, per exemple, que la Sierra Madre Mèxic és com una prolongació meridional de les Rocalloses EUA, o que la Sierra Morena Andalusia constitueix de fet un vorell alçat i fracturat de l’antic sòcol de la Submeseta Sur Una serra pot ésser constituïda tanmateix per una sola unitat estructural Des del punt de vista climàtic i vegetatiu, o àdhuc humà, la serra constitueix una àrea de relativa diferenciació

Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…

El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat  amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme  Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui pintada o…

Té moltes variants, entre les quals es destaquen la de dos punts i la de tres A vegades tenia acompanyament de pandero Es balla a diverses localitats del Pallars, la Ribagorça i l'AltUrgell, entre d'altres a Esterri d'Àneu Pallars Sobirà i Castellciutat, poble del municipi de la Seu d'UrgellAltUrgell

D’origen itàlic, que ja es troba a la cultura de Polada de l’edat del bronze, s’estengué vers Catalunya, on apareix sovint en megàlits tardans i en coves de les comarques del Solsonès, de l’AltUrgell i del Pallars

Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…

La causa principal de l’envelliment és el descens de la fecunditat, en especial si va acompanyada d’un descens efectiu de la mortalitat entre adults i vells També pot donar lloc a un fort envelliment l’emigració, quasi sempre constituïda per joves de sexe masculí, amb la qual cosa no tan sols augmenta la proporció de vells per manca de joves, sinó que el desequilibri entre sexes a l’edat matrimonial fa baixar la nupcialitat i, conseqüentment, la natalitat i les perspectives de rejoveniment El grau d’envelliment es coneix, bé pel percentatge de vells a partir d’un 10% de vells hom pot parlar…

Sovint deriva de pràctiques esportives ja existents, modificades Està molt relacionat amb l’augment del turisme en zones de muntanya a Catalunya, hom els practica sobretot al Pallars Jussà, al Pallars Sobirà, a la Vall d’Aran, l’AltUrgell i la Cerdanya Entre els més practicats hi ha els anomenats barranquisme, hidrotrineu, hidrobob, l’esquí de riu, el salt de pont, l’heliesquí, a més de l’ala de pendent, el descens en bot i el tresc