Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
dinastia antonina
Història
Dinastia d’emperadors romans que començà amb Nerva (96) i acabà amb Còmmode (192).
No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor generalment un fill adoptiu sense trasbalsos Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses Una bona part…
quarta
Dret català
Dret romà
Dret a percebre la quarta part dels béns, normalment hereditaris.
El dret romà en regulava de diverses maneres amb vista a assegurar els drets de certs hereus, sobretot els dels fills adoptats quarta afisiana , dels fills impúbers emancipats sense causa quarta antonina , de les vídues pobres quarta vidual, dels hereus gravats amb llegats falcídia, llegítima, quarta trebelliànica, la majoria de les quals subsisteixen en el dret català
toga
Indumentària
Peça de roba llarga i ampla, com una mena de mantell semicircular, que, endossada damunt la túnica, constituïa la indumentària principal dels ciutadans de Roma.
Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma més rebuscada,…
pesta

Vue du Cours pendant la peste de 1720, oli sobre tela de Michel Serre (1721)
(CC0)
Patologia humana
Malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, que es transmet per puces que parasiten petits mamífers (molt especialment rates).
La infecció en humans es produeix directament per la picada de les puces o per la mossegada de mamífers infectats molt especialment rates, i també pel contacte amb materials o teixits infectats o per inhalació El bacteri Yersinia pestis , aerobi i gramnegatiu, fou descobert simultàniament per Shibasaburo Kitasato i Alexandre Yersin l’any 1894 Presenta tres formes típiques la pesta septicèmica poc freqüent, amb invasió ràpida de la sang, febre molt alta, coma i mort, la pesta pulmonar també mortal, amb febre, dispnea, tos i expectoració sangonosa i la pesta bubònica més freqüent i no tan greu…