Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
viudes bordes
Botànica
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies, pubescent, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles basals generalment enteres i de fulles caulinars lirades o pinnatisectes, de flors violàcies o rosades, aplegades en capítols hemisfèrics solitaris, i de fruits secs indehiscents, amb vuit dents apicals.
Prospera en pasturatges, en una gran part d’Europa Presenta propietats detersives, vulneràries i sudorífiques
tragina
Història
Dret català
Obligació de traginar amb un animal coses en benefici o utilitat d’un senyor o baró de castell termenat.
Com un mal ús fou exigida a vegades per senyors de masos o bordes als pagesos que hi eren fixats, mal ús que fou abolit per la sentència arbitral de Guadalupe el 1486
dipsacàcies
Botànica
Família de rubials integrada per uns onze gèneres que apleguen unes 350 espècies de plantes herbàcies o sufruticoses, de distribució eurasiàtica i sud-africana.
Presenten fulles oposades, sense estípules flors hermafrodites, zigomorfes, pentàmeres però amb quatre estams, proveïdes d’un involucel d’hipsofilles, amb el calze més o menys reduït, disposades en capítols o en cimes corimbiformes Algunes dipsacàcies són cultivades com a ornamentals o creixen subspontàniament cardó Dipsacàcies més destacades Dipsacus satinus cardó de paraire Dipsacus fullonum cardó , cardet, pinta Knautia arvensis vídues bordes Scabiosa sp escabiosa Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea vídues Scabiosa cretica herba penyalera Scabiosa stellata cardeta Succisa…
blat d’acapte
Història del dret
Part de la collita de blat que eren obligats a pagar els colliters del terme d’un castell o una baronia, a l’antiga corona catalanoaragonesa.
És un dels signes més característics de tot castell termenat des del segle XII fins al XVI, com a senyal i prova de la jurisdicció baronial Els barons feien la percepció d’aquesta imposició per mitjà de llurs batlles, bé que la fixació i la distribució fossin a vegades intervingudes per síndics nomenats per les universitats de les parròquies o els llocs de la demarcació Algunes vegades els barons venien, establien en emfiteusi o bé arrendaven el dret de la percepció del blat d' acapte Cal no confondre aquesta exacció d’ordre jurisdiccional amb els terremerita o tasques en parts de blat que…
mas

mas les Romagueres (Osor)
© JoMV
Geografia
Història
Explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació.
S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament, edificacions, etc…
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a utilitat pròpia…
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
gavarra
Transports
Embarcació robusta de bordes paral·leles i caps mínimament afuats destinada al transport de càrrega, especialment en els rius navegables.
adscripció a la terra
Història
Vinculació d’una persona o persones, amb llurs descendents, a la terra que cultivaven sota la jurisdicció d’un senyor, amb pèrdua de llibertat.
Comportava una sèrie de deures i alguns drets, diferents segons el temps i segons les regions Per a alliberar-se de l’adscripció calia redimir-la amb diner Des del baix imperi, la misèria i el desordre regnants feren que moltes persones restessin adscrites a l’ofici de llurs pares com en el cas dels curials, dels homes d’ofici, dels soldats, etc, i sobretot amb els rústics o camperols, que no podien abandonar les terres que cultivaven i passaven així a ésser considerats com una quasipossessió dels predis, que eren adquirits o alienats juntament amb llurs habitants Els pobles germànics, tot i…
capmàs
Història del dret català
Mas principal entre els diversos masos, bordes, teneons o tenons ( tenedones
) o terres aglevades que un mateix pagès tenia per a un sol senyor.