Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
castor

Castor europeu (Castor fiber)
José Antonio Jiménez (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Gènere de rosegadors de la família dels castòrids, de grans dimensions (més d’un metre de llargada), amb el cap i el tronc massissos, recoberts per un pelatge dens i suau, de tons castanys.
Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son hivernal…
castor
Indústria tèxtil
Teixit de llana fort, atapeït, perxat i enfeltrat, que imita la pell de castor, emprat en la confecció d’abrics, capells i sabates.
ricí

Llavors de ricí
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Arbust de la família de les euforbiàcies, de fins a 4 m d’alt, de fulles grosses, alternes i palmatipartides, de flors unisexuals agrupades en panícula, les femenines a la part superior i les masculines a la inferior, i de fruits secs dehiscents, grossos i puats.
Oriünd de l’Àfrica tropical, s’ha naturalitzat als països mediterranis És conreat per les llavors, que forneixen l’ oli de ricí , de propietats purgants Ricí Detall d’una fulla i d’una inflorescència © Fototecacat
flumen
Meteorologia
Núvol accessori en forma de bandes baixes associades a una supercèl·lula cumulonimbus, les quals estan disposades paral·lelament als vents de poca altitud i es desplacen cap a la supercèl·lula o pel seu interior.
Quan és relativament ample i pla rep el nom de cua de castor o coa de castor
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
àcid undecanoic
Química
Àcid monocarboxílic saturat que ocorre en l’oli de castor.
És un sòlid cristallí que es fon a 28,5°C i bull a 284°C Hom l’obté industrialment per hidrogenació de l’àcid undecenoic i té aplicació en síntesi orgànica
lubrificant
Tecnologia
Dit de la substància emprada per a lubrificar.
El lubrificant consisteix generalment en oli o greix mineral procedent del petroli, vegetal d’oliva, de colza, de ricí o animal de castor, però a vegades hom empra substàncies sòlides minerals talc, grafit, aire o aigua Els més emprats són els obtinguts de la destillació del petroli, continguts en la fracció que destilla per sobre dels 360°C a la pressió atmosfèrica La propietat més característica dels lubrificants és la viscositat, que ha d’ésser l’adequada a cada ús cal conèixer, a més, la seva variació en funció de la temperatura, que és expressada mitjançant l' índex de viscositat
heptanal
Química
Aldehid saturat obtingut per destil·lació de l’oli de castor a pressió reduïda.
Fa una forta olor de fruita i és soluble en aigua i en dissolvents orgànics
castori
Perfumeria
Substància segregada pels fol·licles prepucials del castor comú, amb la qual fa el marcatge del seu territori.
Sòlid untuós, de color groc vermellós, d’olor irritant, que conté d’un 40 a un 70% de resines Era emprat en medicina com a antiespasmòdic i sedant, i en perfumeria ho és com a aromatitzant i fixador