Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
termes
Interior de les termes romanes de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Establiment públic de banys.
Senzilles construccions d’ús públic per a banys en deus d’aigües medicinals calentes, hom les troba en el món grec, amb una funció essencialment higiènica i terapèutica hom hi solia aplicar recomanacions i preceptes de la doctrina galènica Però la civilització romana, malgrat que també construí, parallelament, nombrosos establiments balneoteràpics per a cura d’aigües en fonts medicinals d’arreu del món romà, modificà radicalment tant l’edifici balneari com el mateix concepte de bany termal Així, a la ciutat de Roma i ja des d’època republicana les termes anaren…
pastorets
Escena dels pastorets, segons la representació de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Teatre
Folklore
Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors; hom l’anomena pastorells a Mallorca i a Menorca.
Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot Aquesta…
baritina
baritina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de bari, BaSO4.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del mineral són…
carquinyoli

Carquinyolis
Pastisseria
Pasta seca elaborada amb farina, ous, sucre i ametlles (sovint amb addició de pell de llimona i canyella).
Hom dóna a la pasta forma de barra aplanada una vegada cuita, hom la talla i la torna a posar al forn perquè cada porció es torri intensament Els carquinyolis són típics de diferents localitats catalanes Caldes de Montbui, Cardedeu, l’Espluga de Francolí, Sant Quintí de Mediona, es Mercadal i Santa Coloma de Farners, entre altres
limonita
Mineralogia i petrografia
Òxid fèrric hidratat, Fe2O3·nH2O.
Mineral de ferro que originàriament fou un gel d’hidròxid de ferro i que conté quantitats variables d’aigua És informe, compacta i terrosa, i es presenta de molt diverses maneres És la mena més important del ferro, molt abundant i àmpliament difosa a Catalunya n'hi ha a l’Espluga de Francolí, a Caldes de Malavella, a Bausén i a la Noguera Pallaresa
majestat
La majestat Batlló (s XI)
© Fototeca.cat
Art
Nom donat als crucifixos vestits amb túnica datables dels s. XI al XV.
Deriva, possiblement, de Síria es caracteritza per la manca de dramatisme, i sovint va coronada Els exemples més interessants són dels s XI i XII, mentre que els posteriors solen ésser només la perduració del motlle Se'n conserven una quarantena a Catalunya, i sobresurten la majestat Batlló s XI, Museu d’Art de Catalunya, i les de Caldes de Montbui s XI, de Beget s XII i de Sant Miquel de Cruïlles s XII-XIII, Museu Diocesà de Girona Es confon sovint amb les representacions de santa Lliberada
currotaco

Currutaco en forma de papallona
Pastisseria
Figura de galeta amb què es decoren les palmes i els palmons el diumenge de Rams.
Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró
pedrera

Pedrera de granit
© Corel
Tecnologia
Lloc d’on hom extreu pedres, emprades en construcció o en obres públiques, bé com a tals pedres, bé com a primera matèria per a la fabricació de calç, de ciment, etc.
Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…
acampada
Esport
Activitat esportiva consistent a acampar a l’aire lliure en tendes de campanya.
Fou iniciada a Anglaterra l’any 1901 per TH Holding, el qual fundà a Londres la primera entitat d’acampada del món l’Association of Cycle Campers Amb caràcter esportiu fou introduïda a Catalunya, de manera incipient, l’any 1905 El 1919 el Centre Excursionista de Catalunya organitzà el primer campament a Ull de Ter Ripollès i altres entitats excursionistes barcelonines seguiren l’exemple El 1928 tingué lloc a la Móra, dins el massís del Montseny, el Primer Campament General de Catalunya El 1933 fou celebrat a Hampton Court Anglaterra el I Ralli Internacional de Càmping, amb l’assistència d’una…
itinerari
Història
Trajecte, recorregut, camí a seguir.
Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí fins a Tarragona…