Resultats de la cerca

Les flors, d’un color que tira a lila, són agrupades en capítols ovoides 5-8 cm de llargada, amb palletes aristades que els donen l’aspecte de pinyes eriçades de pues, envoltades per bràctees de l’involucre, espinoses i corbades Viu generalment en vores de camins humits Els capítols secs s’empraven per a cardar

Al cardo maximus corresponien altres cardines menors, parallels

Viu també subespontani, sobretot al Vallès

Es fa en llocs incultes, prats secs i brolles L’arrel té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues

Presenten fulles oposades, sense estípules flors hermafrodites, zigomorfes, pentàmeres però amb quatre estams, proveïdes d’un involucel d’hipsofilles, amb el calze més o menys reduït, disposades en capítols o en cimes corimbiformes Algunes dipsacàcies són cultivades com a ornamentals o creixen subspontàniament cardó Dipsacàcies més destacades Dipsacus satinus cardó de paraire Dipsacus fullonum cardó , cardet, pinta Knautia arvensis vídues bordes Scabiosa sp escabiosa Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea vídues Scabiosa cretica herba penyalera Scabiosa stellata cardeta Succisa…

Els lots de terra resultants eren repartits als colons Aquesta delimitació tenia lloc a la fundació de la nova ciutat, una vegada traçats els dos eixos principals i perpendiculars cardo maximus i decumanus maximus

Hom hi traçava dues vies perpendiculars —el decumanus de nord a sud i el cardo d’est a oest—, les quals eren enquadrades dins d’un recinte quadrangular protegit per un fossat i una estacada Dins el recinte, i després d’un espai mort intervallum , s’aixecaven les tendes, l’ara, un petit fòrum a l’encreuament de les dues vies i la residència del general pretori Els castra donaren lloc a la formació d’un gran nombre de nuclis urbans dins l’àrea de colonització romana, especialment als sectors fronterers Rin, Danubi, Britània, nord d’Àfrica, NW de la península Ibèrica

Servia per a comprovar les alineacions que permetien la centuriació d’un territori, és a dir, la creació d’una mena de plantilla ortogonal que el dividia en parcelles exactament iguals entre elles Igualment, també permetia l’ortogonalitat amb què els romans dissenyaven tant els seus campaments militars com les seves ciutats de nova planta La groma consistia en una perxa vertical amb dos travessers units en forma de creu els dos travessers s’ajuntaven sobre un pivot per tal que poguessin girar horitzontalment En cadascun dels extrems dels travessers queia una plomada Els agrimensors orientaven…

Prop d’alguns convents carmelitans, ja abans de la reforma teresiana, foren construïts ermitatges coneguts amb el nom de deserts els més antics foren els de Halne, a Anglaterra, i Liedekerke, als Països Baixos La primera casa caputxina fundada als Països Catalans, la de Barcelona, el 1578, fou anomenada també desert de Sarrià Els carmelitans descalços fundaren, el 1592, el desert de Bolarque Castella la Nova el 1593 en fundaren un altre a la província d’Andalusia, i el 1599, el de Las Batuecas Castella la Vella Cadascuna de les províncies carmelitanes fundà el seu desert La província d’Aragó…