Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
làpida

Làpida fundacional del 1317, del convent dominicà de Castelló d’Empúries
© Fototeca.cat
Llosa de marbre o de pedra que conté incisa una inscripció, o també una figuració esculpida en relleu, amb la finalitat de commemorar algunes gestes.
capitoli

Capitoli Temple capitolí d’Empúries (segle I aC- II dC)
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Arquitectura
Temple dedicat a la Tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), generalment situat en un lloc destacat del fòrum, que, a imitació del del Capitoli de Roma, fou construït en diverses ciutats de l’Imperi Romà.
emporità | emporitana
indiget | indigeta
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, que habitava a l’Empordà.
Alguns autors els atribueixen també el Gironès, que, segons Plini, era dels ausetans, i també la Selva, la qual tampoc no és segur que calgui atribuir als ausetans La frontera de ponent tampoc no és clara Devien tenir per veïns els olositans i els ausetans, si realment ocupaven el Gironès Mantingueren relacions pacífiques amb els grecs d’Empúries i Rhode, i un nucli de població fou establert al costat d’Empúries amb el nom d’Indicé Foren el primer poble sotmès pels romans, tot seguit del desembarcament a Empúries del 218 aC, i després no es destacaren…
grec | grega
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del N d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del segle VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…
basquetbol adaptat

Partit de bàsquet amb cadira de rodes entre el GA M Joventut de Badalona, i el MIFAS ESPLAIS de Castelló d’Empúries
Arxiu GAM Joventut
Basquetbol
Esport de pilota practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de basquetbol adaptat El bàsquet amb cadira de rodes és una especialitat d’aquest esport practicada amb cadira de rodes, principalment per persones amb discapacitat física Segueix el reglament del bàsquet ordinari però presenta algunes adaptacions a les particularitats de la pràctica amb cadira de rodes a més, es procura harmonitzar les categories segons el grau de discapacitat Aquest esport té un intens calendari, tant en l’àmbit estatal com en l’internacional, i és un dels més destacats dels Jocs Paralímpics La Federació…
moneda comtal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada principalment per un comte sobirà o, excepcionalment, per un altre senyor feudal.
A Catalunya l’afebliment dels lligams amb l’imperi Carolingi féu que els comtes s’atribuïssin el dret de moneda inherent al rei D’aquesta manera, al segle X el comte de Barcelona cedí el terç del benefici de la moneda de Vic 912 i de Girona 934 als bisbes de les seus respectives, tot actuant com a sobirà Al mateix segle encunyaren moneda els comtats de Barcelona, Besalú, Girona i Vic, els dos darrers amb administració episcopal moneda episcopal Durant el segle següent, en bateren els comtes d’Empúries i de Rosselló i els vescomtes de Cardona La progressiva annexió dels comtats…
comte
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de vescomte i per sota del de marquès.
A la baixa edat mitjana i a l’edat moderna el poder creixent de la monarquia debilità el dels primitius comtes i el dels altres senyors feudals Els sobirans, però, crearen nous comtes, la funció dels quals amb el temps esdevingué purament honorífica Als Països Catalans, amb la desaparició de la major part de les dinasties comtals sobiranes sorgides del desmembrament de l’imperi Carolingi —les darreres foren les d’Urgell 1314, Empúries 1325 i Pallars Sobirà 1503— comte 3, el títol de comte fou detingut per membres de la família reial o per alguns grans magnats molt…
calè | calena
Arqueologia
Dit de la ceràmica de vernís negre o decorada amb relleus, sovint imitant vasos metàl·lics, originàriament fabricada a Cales (Campània) als s. III i II aC.
Són típiques la copa sense nanses, decorada per fora, i sobretot un tipus de pàtera sense nanses ni peu Ha estat trobada a molts llocs d’Itàlia, com les necròpolis etrusques, i també a Empúries i en jaciments ibèrics, com la Serreta d'Alcoi o el tossal de Manises d’Alacant
bucchero nero
Història
Ceràmica etrusca, la més característica d’aquesta civilització.
Era sempre de color negre, i en són característiques les copes Hom començà a fabricar-la vers la primera meitat del segle VII aC, i gairebé desaparegué a la fi del segle VI aC Fou molt difosa per tot Etrúria, i fou exportada a les costes de l’occident mediterrani, fins al punt que arribà a Empúries Fou continuada a Clusium Chiusi fins al segle V aC
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina