Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
oasi
Oasi al desert del Sàhara
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
En un desert, illot de conreus i de poblament sedentari, determinat per l’existència d’aigua, provinent, segons les circumstàncies físiques, ja sia de capes freàtiques, ja sia d’un pou, d’una font, d’un uadi o d’un riu.
Un oasi és sovint de dimensions relativament reduïdes cas freqüent al desert del Sàhara, però pot tenir una gran extensió quan és una zona regada per un gran riu el Nil a Egipte o l’Eufrates a l’Iraq, per exemple En els petits oasis els conreus solen ésser simplement de subsistència, treballats en parcelles reduïdes, regades de forma variada i per mitjans diversos —canals, foggara — segons els sectors La palmera datilera n'és l’arbre veritablement característic L’oasi ha estat sovint un nucli de civilització en són exemples els oasis d’Egipte i de Mesopotàmia
música de Mesopotàmia
Música
Música desenvolupada a Mesopotàmia, territori situat entre els rius Tigris i Eufrates repartit entre els estats de l’Iraq, Síria i Turquia.
S’hi han trobat restes arqueològiques de gran importància Les primeres dades que es tenen sobre les cultures mesopotàmiques més antigues són del 10000 aC, però el període més notable de la seva història fou el comprès entre el 3100 aC i el 538 aC Al llarg d’aquests segles aparegueren tres civilitzacions la sumèria -del tercer millenni aC al 2004 aC-, la babilònica -del segle XIX aC al segle VI aC- i l’assíria -des de mitjan tercer millenni aC fins al 609 aC- Totes elles foren cultures amb una economia basada en l’agricultura, amb importants nuclis urbans, dotades d’un sistema d’escriptura i…
música de l’Iraq
Música
Música desenvolupada a a l’Iraq.
Els rius bessons Tigris i Eufrates, parallels aproximadament a les fronteres més grans amb l’Aràbia Saudita al SW i l’Iran a l’E, i les seves perllongacions a Síria al NE i Turquia al N, han estat, des de sempre, els testimonis inesgotables del desenvolupament de la història i la cultura de l’Iraq La irrigació d’una regió sempre accessible a totes les influències del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà ha permès la vinculació del món mediterrani amb el golf Pèrsic, així com l’aparició i brillantor d’una de les més grans civilitzacions antigues la mesopotàmica Després de la…
bany
Bany purificador a Pashupatinath, al Nepal
© X. Pintanel
Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en l’aigua d’un riu, de la mar, etc., o d’un continent apropiat (piscina, banyera, etc.), per motius higiènics, esportius, terapèutics o religiosos.
La importància que el bany ha tingut en la majoria de les religions és causada per una doble creença d’una banda, la distinció entre pur i impur, que en totes les religions marca la separació de Déu i l’home, amb la consegüent exigència de purificació que sent l’home davant la divinitat, i, d’altra banda, el simbolisme de l’aigua com a mitjà de purificació ritual i com a element dotat d’una força de renovació que fa que hom la consideri sagrada El bany com a purificació ablució és present, entre d’altres, en les antigues religions orientals, com la irànica i la babilònica a Egipte, on té un…
cartografia
Mapa de Catalunya voltat d’una orla amb plantes de ciutats fortificades, obra de Daniel de la Feuille (1707)
© Fototeca.cat
Cartografia
Art i ciència que té per objecte la concepció, preparació, redacció i realització de mapes, així com la seva utilització.
Comprèn el conjunt d’estudis i operacions científiques, artístiques i tècniques que, a partir dels resultats de les observacions directes o de l’explotació d’una documentació, intervenen en la confecció de mapes, plànols i altres formes d’expressió cartogràfica, com els diagrames, els cartogrames, els cartodiagrames o les representacions tridimensionals, com els mapes en relleu, mapa, etc En cada un d’aquests documents la representació dels diferents elements es fa mitjançant símbols, l’equivalència dels quals es dóna en una llegenda, i la relació de dimensions proporció és donada per l’…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…