Resultats de la cerca

En la seva forma radical, aquesta doctrina fou condemnada com a herètica Havia estat ensenyada per Gregori de Nazianz, Dídim el Cec, Evagri del Pont, Diodor de Tars, Teodor de Mopsuèstia, Joan Escot Eriugena i probablement per Orígenes La professaren alguns anabaptistes moravians i cristadelfs i, recentment, els universalistes

Orígenes declarà repetidament voler ésser un fill fidel i incondicional de l’Església, però el seu pensament, creador i personalíssim, així com tingué grans admiradors i imitadors Atanasi, Dídim, els tres Capadocis, Evagri, Hilari, Ambròs, etc, fou pretext per a vives i complicades polèmiques així Metodi d’Olimp, Pere d’Alexandria, Epifani de Salamina, Jeroni, Teòfil d’Alexandria i altres mogueren una polèmica contra Orígenes, basada, la major part de les vegades, en falses interpretacions o en frases preses isoladament o enunciades només hipotèticament per ell preexistència de l’ànima,…

A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es basa en la creença del fet de l’…

Hom troba els primers elements historiogràfics sobre l’Església en les actes autèntiques dels martiris i en les notícies històriques intercalades pels apologistes com Hegesip i Ireneu en llur argumentació Les cròniques de Sext Juli Africà i d’Hipòlit de Roma aportaren ja elements sobre l’origen i el creixements de l’Església, inserits en el context de la història general però fou Eusebi de Cesarea el primer que publicà una Història eclesiàstica , que en una segona redacció allargà fins el 324 El s VI Evagri prorrogà l’obra fins el 594 Eusebi fou traduït al llatí per Rufí d’…

Es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària contemplació Deixant a part l’islam, que no té una vida monàstica pròpiament dita, els tres grans corrents són el monaquisme cristià, l’hindú i el budista El monaquisme cristià, viscut per homes i dones, té l’origen en els ascetes i en les verges que en les ciutats vivien radicalment llur fe cristiana L’ideal de plaure solament a Déu en portà alguns a cercar un lloc inhabitat on poder menar la vida segons el model de l’Evangeli, seguint el precedent d’alguns personatges bíblics i…