Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
primer meridià
Geografia
Transports
Meridià adoptat com a origen de les longituds geogràfiques, o sia, el de 00° 00’ 00’’ de longitud.
Actualment sol ésser el que passa per la ullera meridiana de l’observatori de Greenwich
coordenades geogràfiques

Sistema de coordenades geogràfiques
© Fototeca.cat
Geografia
Paràmetres que determinen la posicó d’un punt de la superfície terrestre.
Les línies de referència són l’equador terrestre i un meridià inicial o primer meridià, que hom pren per conveni, i que generalment és el meridià que passa per l’observatori de Greenwich meridià de Greenwich La longitud d’un punt P de la superfície terrestre és l’arc d’equador comprès entre el punt d’intersecció del meridià inicial amb l’equador i el punt d’intersecció del meridià local de P amb l’equador, comptat seguint el camí més curt i mesurat de 0° a 180° cap a l’est o cap a l’oest a partir del meridià inicial La latitud de P és l’arc del meridià local de P…
almanac nàutic
Transports
Publicació anual feta per diversos observatoris.
Hi consten, tabulats en funció del dia, l’hora i el meridià de Greenwich, tots els elements variables dels astres que són necessaris per a la navegació astronòmica El càlcul d’aquestes dades és fet pels observatoris amb una anticipació que pot arribar a ésser d’anys A França començà a ésser publicat un almanac nàutic l’any 1702, amb el nom de Connaissance des temps a la Gran Bretanya, el 1767, i a Alemanya, el 1776 L’observatori de la Marina espanyola de San Fernando començà a publicar l' Almanaque Náutico el 1792 als EUA és publicat des de l’any 1855
temps universal
Astronomia
Física
Temps solar mitjà o civil de l’observatori de Greenwich.
Normalment hom sol representar-lo amb les seves inicials, TU
època
Astronomia
Instant origen que és emprat com a data de referència en els sistemes de coordenades astronòmiques.
La seva necessitat és conseqüència de la precessió dels equinoccis que fa que el punt vernal canviï contínuament En concret, el temps sideri i l’ascensió recta han d’ésser mesurats per a una posició de referència del punt vernal, que és anomenada època estàndard Fins el 1984, l’època estàndard fou definida com el moment en què tingué lloc la culminació pel meridià de Greenwich del punt mitjà d’Àries el dia primer de gener de l’any tròpic 1900 per a mesurar els anys següents hom utilitzà l' any besselià període d’una revolució completa en ascensió recta del sol mitjà d’ençà del…
fus horari

Mapa dels fusos horaris
© Fototeca.cat
Física
Cadascun dels vint-i-quatre fusos convencionals en què ha estat dividida la Terra per a la unificació de l’hora internacional.
Cada fus té 15° de longitud, bé que, a la pràctica, els fusos són de forma irregular per tal com respecten les grans divisions politicoadministratives, i tots els punts de la superfície terrestre compresos dins els seus límits es regeixen per la mateixa hora, segons les convencions establertes, bé que hi ha zones que conserven l’hora del fus contigu El meridià de Greenwich passa pel centre del fus base Aquest s’estén, per tant, de 7° 30’ a l’est a 7° 30’ a l’oest Els fusos van numerats de 0 —temps de l’Europa Central— a +12 en direcció E i a —11 en direcció W Europa és dividida…
cercle d’altures iguals
Transports
Lloc geomètric dels punts de la Terra des dels quals, en un mateix instant, hom veu un astre a una mateixa altura.
En representar-lo a l’esfera terrestre hom obté una circumferència menor que té per centre la projecció geomètrica de l’astre és a dir, el pol d’illuminació o punt astral i per radi la distància zenital La latitud i la longitud del centre seran iguals, respectivament, a la declinació i a l’horari a Greenwich de l’astre En la pràctica, en navegació astronòmica cal evitar d’observar astres que puguin donar-nos una distància zenital i, per tant, un radi del cercle d’altures massa petit recta daltura El cercle d’altures té, des del punt de vista nàutic, una gran importància, perquè…
avançament
Transports
Diferència entre l’hora del cronòmetre i l’hora civil de Greenwich quan la primera és posterior.
taules astronòmiques
Astronomia
Publicació que conté una col·lecció de dades dels moviments i les posicions d’una sèrie d’astres relatives a un període de temps determinat.
Hi ha nombroses publicacions d’aquests tipus, cadascuna de les quals es caracteritza pels astres de què tracta i per l’objectiu al qual són destinades Així, per exemple, han estat elaborades taules de planetes i satèllits on hi ha indicades les posicions d’aquests astres, referides a un sistema de coordenades rectangulars o semipolars i a intervals de temps ben determinats N'hi ha que es refereixen a un cos celeste prou important la Lluna o Mart, per exemple, i en aquest cas solen ésser més detallades Hi ha també taules relatives a fenòmens astronòmics, com ara eclipsis i ocultacions, amb…
projecció conforme de Gauss
Cartografia
Projecció transversal de Mercator en què els meridians de tangència són el de Greenwich i el situat a 180°.