Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
principi de Hamilton
Física
Una de les formes d’enunciar el principi de la mínima acció.
L' acció elemental és definida a partir del lagrangià, dA = L dt , i el principi afirma que el moviment del sistema entre dos instants t 1 i t 2 és tal que l’acció és un extremal, és a dir, un màxim o un mínim Hom en dedueix les equacions de Lagrange
equacions de Hamilton
Física
Equacions del moviment d’un sistema dinàmic de hamiltonià H, donades per
i per:
on t és el temps, les qi són les coordenades generalitzades i les pi els corresponents moments canònics del sistema.
equació de Hamilton-Jacobi
Física
En l’estudi del moviment d’un sistema físic, equació expressada per la fórmula H essent el hamiltonià del sistema, les qi, les coordenades generalitzades, t el temps, i S la incògnita, anomenada funció principal de Hamilton.
La resolució de l’equació permet de determinar les equacions del moviment del sistema
lletera

Lleteres
Paul Hamilton (CC BY-SA 2.0)
transformació canònica
Tecnologia
Transformació sota la qual les equacions del moviment conserven la seva forma canònica.
Les transformacions canòniques són d’una gran importància en mecànica teòrica, per tal com permeten de passar de les equacions de Hamilton a les de Hamilton-Jacobi
revolució de preus
Economia
Procés inflacionari que es desenvolupà a Europa, i principalment a la península Ibèrica, durant el segle XVI.
Les causes d’aquesta alça, que arribà a quadriplicar els preus, cal cercar-les en l’arribada d’or de les Índies, en el gran augment del deute públic principalment al regnat de Carles I i en el gran increment de la demanda degut al mercat americà i a l’increment de la població Ja al s XVI el teòleg navarrès Azpilcueta i el francès Jean Bodin formularen la teoria que l’alça de preus era deguda a l’arribada de metall americà Earl Hamilton estudià també 1929 l’estreta correlació entre l’arribada de l’or indià i la inflació castellana i afirmà que l’extensió del procés inflacionari…
mecànica analítica
Tecnologia
Part de la mecànica racional que comença amb la magistral obra de Joseph-Louis Lagrange Mécanique analytique (1788) i continua amb les obres de W.R.Hamilton (1834) i C.G.Jacobi (1842).
Gràcies al progrés que havia experimentat l’anàlisi infinitesimal, Lagrange reduí al mínim els postulats de la dinàmica i en deduí, per mitjà del càlcul diferencial i del càlcul integral, unes fórmules generals, anomenades equacions de Lagrange, aplicables a tota mena de problemes mecànics concrets, en les quals l’energia cinètica té un paper principal Encara actualment les equacions de Lagrange són aplicades correntment, sobretot als sistemes de sòlids, com ara als d’oscilladors mecànics o elèctrics, i també als de corpuscles microfísics WRHamilton elaborà primerament una òptica matemàtica…
biquaternió
Matemàtiques
Nombre hipercomplex de forma A + i B, essent A i B quaternions.
Aquesta noció és deguda a Hamilton 1895 i cal distingir-la de la donada per Cayley 1873 consistent en nombres de la forma A + wB , amb A i B quaternions reals, w un element que commuta amb els nombres reals i tal que w 2 = 1