Resultats de la cerca

Els antígens de Lewis es formen en els teixits sota el control de dos allels, designats per Le dominant i le recessiu són alliberats als fluids corporals on poden ésser absorbits a la superfície dels eritròcits i determinar les reaccions dels eritròcits a l’antisèrum Els tipus d’antígens es desenvolupen en els infants a partir de sis anys Pel fet que hom ha detectat antígens en proporcions no estimades teòricament, ha estat proposada una interacció amb efectes fenotípics entre els gens del sistema Lewis i els del control del factor de secreció

Hom obté anions carbonilat en tractar un carbonil amb hidròxids alcalins o amb bases de Lewis, o en trencar amb sodi l’enllaç metall-metall d’un carboni binuclear Altrament, en tractar amb determinats àcids de Lewis els halurs dels carbonils metàllics, són obtinguts cations carbonilat Són d’interès els anions estables en solució, fàcilment oxidables per l’aire i que, per l’acció dels àcids, són transformats en hidrurs carbonil Reaccionen amb els halurs orgànics i inorgànics i addicionen el radical unit a l’halogen aquesta reacció és important en química preparativa,…

El primer exemple conegut fou la transformació, observada per Wagner l’any 1899, de borneol en camfè, que transcorre d’acord amb l’esquema Posteriorment, Meerwein estengué l’estudi d’aquest tipus de transposicions moleculars i n'observà en el camp dels composts monocíclics i acíclics Totes aquestes transposicions transcorren amb formació d’un ió carbè, primari o secundari, que evoluciona cap a un de terciari, més estable, i aquest intermedi és finalment neutralitzat per un reactiu nucleòfil present en el medi o per eliminació d’un protó Les transposicions de Wagner-Meerwein són processos…

Hom els obté, generalment, barrejant un àcid de Lewis i un àcid de Brønsted en medi anhidre

Segons els punt de vista, acceptor pot ésser considerat com un àcid de Lewis o com el reactant electròfil

Segons el punt de vista, un donador pot ésser considerat com una base de Lewis àcid o com el reactant nucleòfil

Àcid de Lewis molt fort, que per aquesta raó només és conegut addicionat a donants d’electrons o bé dimeritzat diborà, B 2 H 6 És anomenat també monoborà

Pràctica iniciada per dos anglicans, Spencer Jones i Lewis Watson 1908, i fomentada entre els catòlics per Paul Couturier 1935, avui és coneguda per tots els cristians Hom el celebra del 18 al 25 de gener

Pel fet de tenir enllaços π molt febles, els composts insaturats actuen com a nucleòfils amb els àcids de Lewis i donen reaccions d’addició amb l’hidrogen i els halògens, a causa del trencament homolític de llurs enllaços

És l’àcid de Lewis més fort conegut, amb una capacitat extraordinària per a addicionar les espècies moleculars més variades, cosa que explica en una bona part el seu alt valor com a catalitzador en química orgànica És també intermediari en la síntesi de borans