Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
safareig

Safareig públic de Sant Mateu del Maestrat
© CIC-Moià
Construcció i obres públiques
Receptacle més o menys gran, generalment paral·lelepipèdic, de parets d’obra o de formigó armat, que hom omple d’aigua i serveix per a regar o per a rentar-hi la roba, la qual pot ésser fregada, picada, etc, damunt una llosa, de la qual és proveït.
tombet
Gastronomia
Guisat de carn amb salsa, cuit dins una olla de terra cuita, que se sacseja sovint per remenar la carn.
És un plat típic del Maestrat i la Plana Alta i Baixa
cafís
Física
Mesura de capacitat per a àrids, variable segons les regions, emprada a la península Ibèrica, a Sicília, etc.
Als Països Catalans especialment al País Valencià, a la regió de l’Ebre i a la Ribagorça, antigament equivalia a 4 quarteres 24 barcelles, o sigui, 2,01 hl Modernament, al Maestrat i a l’Horta, equival a dues quarteres 12 barcelles
peiró
Al Maestrat i als Ports, pedró.
meló
meló
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit de la melonera.
El conreu és practicat, aproximadament meitat i meitat, en secà i en regadiu Les regions més productores són les de València Almàssera, Meliana, el Puig de Santa Maria i l’Horta en general, Xàtiva Vall d’Albaida, Oriola Baix Segura, Castelló la Plana, Baix Maestrat, Alacant Baix Vinalopó, Alacantí, Lleida Segrià, Noguera, Barcelona Baix Llobregat, Baix Penedès, Tortosa Ribera d’Ebre i Perpinyà Rosselló, que produeix també meló dolç, estimat al mercat francès Els melons valencians gaudeixen d’un prestigi genèric als Països Catalans per la quantitat i la qualitat
ancilosaures
Paleontologia
Grup de dinosaures quadrúpedes cuirassats i de mida mitjana, entre 2 i 8 m de longitud, característic del Cretaci tot i que se n’han trobat restes del Juràssic.
Eren de cos curt, massís i recobert per espesses plaques dèrmiques que els servien de protecció contra els seus depredadors Algunes espècies presentaven apèndixs defensius, com poden ser espines dorsals gruixudes en algunes parts del dors i una massa que culminava a l’extrem de la cua i que utilitzaven com a element dissuasiu Les evidències de restes d’ancilosaures a la península Ibèrica són més aviat escasses A Mas Romeu Maestrat s’han trobat restes fòssils del gènere Polacanthus , del Cretaci inferior, i a Salas de los Infantes Burgos una espina dorsal atribuïda al gènere…
masia
masia fortificada de Can Pou de ses Garites, a Pals
© Fototeca.cat
Geografia
Casa agrícola aïllada que té terres de conreu adscrites i característiques arquitectòniques iguals a les del mas.
Són cases de dues o tres plantes, generalment amb teulades de dos vessants, però també n'hi ha d’un de sol, o més complexes, de planta basilical, per exemple, amb un cos central més alt El pis principal és destinat a habitatge, el superior a graners i la planta a dependències agrícoles Segons el tipus de producció, poden ésser cerealistes a l’Empordà, ramaderes al Lluçanès, vitícoles al Penedès, hortícoles al delta del Llobregat Al País Valencià, és típica dels sectors de secà al nord del país el Maestrat, la Plana, l’Alcalatén, la Ribera Alta, a diferència de l'alqueria de les…
mandarina

Mandarines
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau; n’existeixen diferents varietats, entre les quals cal esmentar la clementina
, de tast encara més agradable, i la satsuma
, més dolcenca.
El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La Marina Alta i les regions d’Alacant i d’Oriola hi…
marina
Geografia
Sector de costa més o menys accidentat i cobert de vegetació (aquest terme no és emprat per als sectors d’espadats i les terres d’aiguamolls).
Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser un topònim…
lligallo
Història
Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats.
Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo , i de vegades són citats uns alcaldes El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835 A Tortosa n'existia un el 1408 Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina