Resultats de la cerca

La seva existència és documentada des de la prehistòria, de la qual daten algunes de les ensenyes que en constituïen el símbol i tòtem, fins a la fi de l’època faraònica En la fase històrica, el nomós continuà tenint un paper important malgrat la migradesa del seu territori, el qual comprenia una sèrie de nuclis habitats a més de la capital, on radicaven el temple de la divinitat principal de la província i els serveis administratius centrals, presidits pel nomarca Bé que el nombre i els límits dels nomoí variaren amb el temps la delimitació de les fronteres comunes era causa de freqüents…

Posseeix un alfabet propi alfabet copte Segons els documents escrits coneguts, el copte es divideix en diversos dialectes, corresponents a les diferents regions d’Egipte sahídic Al-Sa'id, akhmímic Akhmīm, subakhmímic Asyūt, faiyúmic el Faium, tots ells de l’Alt Egipte, bohàiric Al-Buḥayra, al nord-est del delta de Nil i a les regions occidentals del Baix Egipte El sahídic, originàriament el dialecte de Tebes i Memfis, és el més pur lingüísticament i fou emprat a tot l’Alt Egipte al segle V, però començà d’ésser absorbit pel bohàiric, que esdevingué la llengua de la jerarquia…

Deriva de la veu egípcia hika khasut cap dels països estrangers i s’aplica també, per extensió, als seus seguidors L’origen d’uns i d’altres és objecte de controvèrsia conjunt de pobles semites que haurien emigrat a Egipte des del sud de Palestina hurrites invasors conglomerat de gents, en especial semites, que s’haurien infiltrat pacíficament en el delta població mig egípcia i mig semítica del delta oriental caps bàsicament asiàtics que haurien substituït els egipcis, etc Hom tampoc no sap si existeix una relació entre aquests hikses i els hika khasut citats en alguns texts del Regne Antic i…

Al principi era un simple funcionari de la corona l’encarregat de mantenir els canals, censar els ramats i cobrar les taxes, no tenia lligams amb la seva província i era enterrat a la capital Memfis, prop del rei La situació canvià a partir de la dinastia V, època en què el càrrec esdevingué hereditari Per a contrarestar-ne el poder creixent i controlar-lo, el faraó creà la figura del “governador del sud” l’Alt Egipte era la zona més conflictiva, sense èxit, però A final de la dinastia VI s’inicià el fraccionament del país, a causa de la decadència del poder reial, el qual…

Pròpiament no hi hagué mai una sola religió, sinó un conjunt de teologies Les més importants foren l' heliopolitana , a Heliòpolis, entorn de Ra i del culte solar, l' hermopolitana , pròpia d’Hermòpolis i amb Thot com a divinitat principal, la memfita , originària de Memfis, que esdevingué preponderant durant una gran part del Regne Antic Ptah n'era el déu principal, i la tebana , radicada a Tebes, la qual sustentava la primacia d'Amon Durant el regnat d'Akhenaton, sorgí la d’Al-Amārna o atoniana puix que Aton n'era l’única divinitat Enfront d’aquesta diversitat teològica, el culte, presidit…

En el decurs de la història tots els pobles han elaborat llurs cosmogonies particulars, inserint-les dins un marc religiós per mitjà de cants rituals i obres poètiques Generalment, hom vinculava l’origen del cosmos amb l’origen de l’home i atribuïa l’un i l’altre a éssers sobrenaturals preexistents o bé a un ordre còsmic general, actiu des del començament del temps i sovint materialitzat per l’oceà primigeni La major part de les cosmogonies antigues parteixen també de l’existència inexplicada del caos, productor de certs gèrmens d’on naixeran determinades estructures, com l’ou còsmic o l’…

Els seus límits cronològics van, doncs, del tercer millenni aC al segle IV dC Pel que fa als temàtics, hi ha un corpus de documents estrictament literaris Queden, doncs, fora una sèrie de fonts escrites religioses, jurídiques, científiques, etc utilitzades de vegades en el seu estudi Entre els problemes que planteja, els més complexos són escassetat dels materials, mala conservació de bastants texts, transmissió defectuosa de determinades peces i, a l’últim, dificultat extrema d’alguns dels escrits Malgrat això, el judici global sobre la literatura egípcia ha d’ésser positiu Té algunes obres…

Pel que fa al faraònic, l’atzar dels descobriments arqueològics i la diferència qualitativa dels materials emprats fan que sigui fonamentalment religiós i funerari Altres característiques són el pragmatisme i l' egocentrisme de les seves produccions destinades a honorar els déus o a perpetuar i facilitar l’existència humana a l’altra vida, les quals solen ésser anònimes , car el qui comptava era el destinatari i no pas el creador D’altra banda, el caràcter decoratiu de l’escriptura jeroglífica creà un lligam estret entre ella i l’art i en constituí, un dels aspectes més notables L'…