Resultats de la cerca

Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera parallela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa A Mallorca, aglutinats entorn del Collegi de la Mercaderia des del 1401, es…

Es constituí gremi el 1774 i tingué una evolució accidentada fins al primer terç del segle XIX

No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en assegurances…

Tingueren molta importància als Països Catalans, especialment a Barcelona, Cadaqués, l’Alguer i Portvendres, durant l’edat mitjana corall Formaven confraria sota l’advocació de Santa Maria, però no arribaren a constituir gremi Als corallers que manufacturaven el corall els era interdit de tenir més d’un esclau aprenent, i el 1446 els fou prohibit de traslladar-se a països musulmans Les ordinacions de la confraria de Barcelona foren confirmades el 1458 i el 1461 els contractes de treball conservats, dels s XV i XVI, especifiquen que el treball era a preu fet

El nom d’adroguer apareix al s XVI als s XIV i XV els adroguers eren anomenats mercaders de drogues A Barcelona tenien unes ordinacions fetes pels consellers, confirmades el 1562 Al s XVII es constituïren en collegi

Rebia un sou fix i, a més, el lucre de les inspeccions, les llicències i les execucions de penes multes A Barcelona eren designats anualment dos obrers, i des del s XV eren normalment un ciutadà i un mercader al s XVII havien d’ésser un cavaller i un mercader

Els botiguers constitueixen una categoria professional inclosa, bàsicament, dins la petita burgesia, de cohesió social variable segons els països i les circumstàncies històriques Així, el seu comportament polític presenta una gamma molt àmplia en casos de crisi nacional els partits totalitaris de dreta recluten una bona part dels seus quadres dins aquest estament davant l’avenç de l’estat benefactor welfare state adopten una actitud d’extrem liberalisme econòmic i es constitueixen en grup de pressió molt actiu No hi ha proves que els botiguers desapareguin com a categoria ocupacional dins…

Era conegut per botiguer si venia exclusivament teixits a la menuda, i per mercader si ho feia a l’engròs