Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
cocodril del Nil

Cocodril del Nil
© Fototeca.cat - Corel
Herpetologia
Cocodril, de la família dels crocodílids, que ateny de 4 a 5 m de llargada.
Viu en rius de la zona tropical i subtropical d’Àfrica
flor de l’amor
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de fulles lanceolades de 20 a 35 cm de llarg i de flors blaves reunides en umbel·la sobre un llarg escap.
És plantada en jardins procedeix de la regió del Cap
cocodril

Cocodril del Nil
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a un grup de rèptils de l’ordre dels crocodilians que es caracteritzen per tenir el musell relativament ample i rugós i la quarta dent de la mandíbula inferior visible quan la boca és tancada.
Hom l’inclou dins el gèneres Crocodylus, Osteolaemus i Tomistoma Els cocodrils són els gegants dels rèptils actualment existents, puix que les espècies més grosses atenyen 10 m de longitud Són gregaris, i els mascles tenen comportament territorial a l’època del zel Les femelles solen pondre de 20 a 30 ous algunes espècies, fins a 100 i les cries neixen al cap de quatre mesos S'alimenten de preses, d’acord amb llur mida les cries mengen insectes, granotes, larves, etc els joves, sobretot peixos i els adults, peixos, ocells aquàtics i mamífers rarament ataquen l’home
llengües nubianes
Lingüística i sociolingüística
Subgrup de llengües sudàniques orientals de la família niloticosahariana parlades en una àrea que abasta, aproximadament, les dues ribes del Nil entre l’alt Egipte i el N i diversos enclavaments del NE del Sudan.
Seguint el curs del Nil de N a S, hom classifica aquestes llengües en tres grups el kenuzi, el mahas i el dongola o dongolès a banda, als turons de Nuba nubià dels turons hom parla el midobi i el birked Les llengües nubianes fan ús dels sufixos en la declinació del substantiu set casos Històricament hom pot assenyalar tres etapes en el desenvolupament de les llengües nubianes el vell nubià, el nubià mitjà del s VIII al principi del s XIV i el nubià modern, que hom escriu emprant una forma modificada de l’alfabet copte
varà
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil saure de la família dels varànids, integrats en el gènere Varanus, en especial a V.niloticus (varà del Nil), V.griseus (varà del desert), V.salvator (varà cabaragoia), V.dumerili (varà de Borneo i Java) i les diferents espècies de varans australians, com V.brevicauda, V.varius i V.giganteus, i polinèsics, com V.indicus, puix que l’espècie V.komodoensis és més coneguda amb el nom de dragó de Komodo
.
El varà del Nil pot assolir prop de 2 m de llargària, i té el dors de color grisós amb taques grogues, mentre que a les parts inferiors és groc amb bandes fosques Habita als illots sorrencs, baixos i sense vegetació i a les riberes desertes dels rius de l’Àfrica tropical, i descansa sobre les branques dels arbres que s’estenen sobre l’aigua Neda molt bé, i es nodreix d’ocells, rèptils, mamífers, peixos i insectes Quan hom l’acosa, mossega i dóna cops amb la cua El varà del desert , molt més petit, habita a les zones àrides i desèrtiques de l’Àfrica, Aràbia i l’Àsia oriental El…
nilòtic | nilòtica
viver
Vivers d’ostres
© Fototeca.cat
Aqüicultura
Lloc on hom manté i cria, per a l’explotació o amb finalitats de repoblació, diversos animals aquàtics d’interès comercial, com ara mol·luscs (ostreïcultura, mitilicultura), peixos (piscicultura) i, darrerament, crustacis, sobretot llagostins i gambes.
Els primers vivers coneguts foren a l’antic Egipte, a la riba del Nil, on hom ja exercia, a gran escala, la piscicultura
mosquit del Japó
Entomologia
Mosquit de la família dels culícids originari del sud-est asiàtic, gros, de color marronós i amb ratlles longitudinals daurades al dors del tòrax, que habita principalment en àrees forestals i resisteix bé les temperatures fredes.
Es considera una espècie invasora amb capacitat per a transmetre malalties com ara el virus del Nil occidental, el dengue o el chikungunya
bahrita
Història
Membre d’una branca primària de soldans mamelucs (1250-1390), de la qual sortí la dels burgites (1382-1517).
D’origen turc i mongòlic, els bahrites formaven la guàrdia dels aiúbides a l’illa d’al-Rawḍ al Nil Entre els bahrites sobresurt la figura de Baybars 1223-1277
raça etiòpida
Antropologia física
Raça del grup melanoderm els caràcters antropològics de la qual constitueixen una transició entre els de les races negres i les blanques: la pell molt fosca, el cos esvelt, les espatlles amples, els malucs estrets i els membres llargs i prims són característiques pròpies dels negres; els cabells són arrissats i la fisonomia és semblant a la dels euròpids: cara ovalada, nas recte i poc ample, llavis fins i mentó sense prognatisme.
L’estatura és bastant alta 1,65 a 1,70 m Els pobles etiòpids habiten al massís d’Abissínia galles i amhares i Somàlia somalis i danakils s’estenen al nord per la vall de Nil nubis, i pel sud arriben fins al nord del Sudan massais, nandis i suks També són inclosos en la raça etiòpida els fulbes, poble nòmada que s’estén des de l’Atlàntic fins al llac Txad
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina