Resultats de la cerca

La presència de la universitat des del 1222 tingué una influència fonamental en la vida cultural de la ciutat, que un segle més tard era un nucli artístic capdavanter El segle XIV fou l’època de l' ars nova italiana, amb Pàdua com a centre principal abans que Florència es consolidés com a plaça més representativa d’aquest estil musical Destacaren especialment Marchetto da Padova, autor dels tractats sobre les noves formes de notació Lucidarium in arte Musicae Planae 1317-18 i Pomerium in arte Musicae Mensuratae 1321-26, i Bartolino da Padova, pels seus madrigals i balades…

Hom l’atribueix, com a fet miraculós, a alguns sants, com Alfons Maria de Liguori, Antoni de Pàdua i Felip Neri

El Decret de Gracià s XII inclou ja el principi que el papa pot ésser jutjat per l’Església en cas d’heretgia Marsili de Pàdua i William Ockham s XIV establiren la base del conciliarisme, defensat brillantment per Konrad von Gelnhausen, Heinrich von Langenstein, Pierre d’Ailly i Gerson Aquesta doctrina, que triomfà amb el Cisma d’Occident, fou aplicada als concilis de Constança 1418 i Basilea 1447, i tingué adeptes fins al concili I del Vaticà 1869-70

Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino

Vivien humilment, de la pesca, la sal i el conreu de les hortes El nucli urbà més important fou el que esdevingué ciutat de Pàdua Practicaren el comerç i s’aliaren amb els romans, amb els quals lluitaren contra les tribus de la Gàllia 225 aC i durant la segona guerra Púnica Les invasions dels bàrbars, especialment la dels huns s V i la dels longobards s VI, foren causa de la migració vèneta des de la terra ferma cap a les illes de la llacuna adriàtica, on fundaren Venècia, i des d’aleshores llur història es confon amb la història de la ciutat i de la república

Generalment de ritme binari i pausada, era una dansa de cerimònia o d’introducció a d’altres danses Modernament ha estat emprada per Saint-Saëns, Fauré, Ravel, etc Ha originat diversos balls tradicionals als Països Catalans, on és una part integrant del ball de les gitanes i de la dansa de Castellterçol A la Catalunya nova hi ha diferents modalitats del ball de bastons que duen aquest nom

La filosofia d’Averrois es presenta com un esforç per restituir a la seva puresa la doctrina d’Aristòtil, però no pogué evitar en alguns punts la influència dels comentaristes neoplàtonics Averrois donà a la filosofia una significació pròpia, no dependent de la fe, ni oposada a ella, i intentà de precisar les seves relacions amb la religió mitjançant l’afirmació de tres graus de coneixements filosofia el grau més elevat, teologia i religió, els quals representen diversos plans o perspectives que convergeixen en la mateixa veritat Amb tot, hom no veu quin és el seu pensament en cas de…

Presumptament el seu nom prové de l’expressió alla pavana , que podria haver indicat l’estil paduà de la peça Com alguna dansa anterior, per exemple, la bassadanza , usualment precedia una altra dansa amb la qual -ja fos pel caràcter, el tempo , etc- constrastava saltarello , piva , gallarda Sovint, ambdues danses es basaven en el mateix material melòdic o harmònic Molt similar al passamezzo , possiblement se’n diferenciava més per l’estructura coreogràfica que per la musical Al principi del segle XVI adquirí una gran popularitat i es difongué per Europa al final d’aquest mateix segle…

Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina 1219, per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV 1247, la dictada personalment per Clara 1253, que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV 1264, que autoritzà els monestirs a tenir propietats El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de…

Aquestes faccions polítiques sorgiren a Alemanya a la mort de l’emperador Enric V 1125 els güelfs, partidaris del papat, foren dirigits pels ducs de Baviera, descendents del duc Welf, de qui prengueren el nom, i els gibellins ho foren pels Waiblingen, que també els donaren el nom, anomenats després Hohenstaufen en convertir-se en ducs de Suàbia, i lluitaven per un poder imperial fort i contra el poder temporal del papa L’enfrontament entre la Santa Seu i l’emperador Frederic I Barba-roja pel dominium mundi trasplantà aquesta divisió a Itàlia, on les faccions preexistents a cada unitat,…