Resultats de la cerca

Els regnes florístics comunament admesos són els següents antàrtic, australopapú o australià, capenc, holàrtic, neotropical i paleotropical Sovint hom limita el concepte de regne a la flora, i aleshores cal parlar de regne florístic

Antigament es consideraven únicament tres regnes animal, vegetal i mineral Des de l’establiment per part de Haeckel del grup dels protists i el descobriment dels virus i les rickèttsies, i a causa de la dificultat d’esbrinar els límits exactes a nivell unicellular entre éssers animals i vegetals, aquesta primera classificació perdé vigència

Jesús, acomodant-se al llenguatge del judaisme, que, per expressar una acció divina, solia evitar els verbs actius i preferia no pronunciar el nom de Déu, no ho anuncià dient que “aviat Déu regnaria”, sinó que “el regne del cel era a prop” Era el gran esdeveniment salvador que Déu estava a punt de dur a terme “Entrar” en el regne vol dir ésser comptat entre els qui es beneficiaran d’aquest esdeveniment un cop complertes les condicions exigides “Posseir-lo en herència” vol dir fruir per sempre dels béns que portarà Fora dels tres primers evangelis, aquest llenguatge…

És separat del regne holàrtic pels deserts del Sàhara i d’Aràbia i per l’Himàlaia del regne capenc, pel desert de l’Àfrica Austral, i del regne australopapú, per la mar de les Cèlebes i per l’estret de Makasar La flora és molt rica, amb algunes famílies endèmiques, com la de les pandanàcies o la de les dipterocarpàcies, i moltes altres de comunes amb el regne neotropical, com la de les palmes o la de les piperàcies A les zones equatorials, amb pluges abundants durant tot l’any, hi prospera la pluviïsilva, de gran riquesa florística i estructural A les zones tropicals, amb una estació…

La flora hi és molt pobra, fins i tot en comparació amb les terres àrtiques unes 40 espècies de fanerògames autòctones en total, de les quals només tres corresponen al continent antàrtic, i l’endemisme és gairebé general, llevat d’alguns gèneres que s’estenen fins a Nova Zelanda i al sud-est d’Austràlia i fan pensar en una possible antiga connexió entre totes les terres australs

La vegetació és constituïda bàsicament per pluviïsilves equatorials i per formacions xeròfiles tropicals La selva equatorial, d’una gran riquesa florística i estructural, ocupa grans extensions, sobretot a l’Amazònia Les formacions xeròfiles, que reben noms peculiars a cada país campo, caatinga, monte, espinal, pampa , etc, són molt variades i comprenen boscs clars, sabanes, matolls i formacions estepàries També hi ha zones de desert, amb una vegetació pobra i especialment adaptada A les contrades andines hi ha comunitats arbustives i herbàcies de caràcter xeròfil fred páramo i puna…

Es caracteritza perquè hi viuen un gran nombre d’espècies endèmiques De fet és una restricció del regne biogeogràfic australopapú

El regne oriental es caracteritza per l’important contingent paleoendèmic amb enbrancaments desenvolupats en regions holoàrtiques en temps terciaris, que més tard es refugiaren al sud-est asiàtic per refredament climàtic Presenta una gran riquesa de flora i fauna Hi abunden especialment les serps, certes famílies d’ocells faisans, paons, galls i les fanerògames que han donat plantes de conreu, com la canya de sucre i les espècies