Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
moll
Moll de roca
© Fototeca.cat
Ictiologia
Nom donat a les dues espècies d’aquest gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels múl·lids, ambdues molt semblants.
Assoleix 40 cm de llargada, tot i que sol ésser molt més petit Té dues aletes dorsals, ventrals en posició toràcica, la caudal molt escotada i dues barbetes característiques a la mandíbula inferior Té una coloració molt variable segons el seu estat anímic tanmateix, hi ha sempre una franja lateral vermella i tres de grogues És una forma bentònica litoral que s’alimenta d’invertebrats, els quals cerca movent la sorra del fons Molt comú a la Mediterrània, la seva carn és una de les més apreciades Molls de fang © CIC-Moià El moll de fang Mbarbatus es diferencia del moll de roca Msurmuletus…
joc de bitlles

Joc de bitlles
Roger DeWitt (CC BY 2.0)
Esport
Joc d’habilitat consistent a fer caure, amb l’ajut d’un projectil (bastó o bola), una sèrie d’objectes, anomenats bitlles, plantats verticalment a terra.
L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats Als Països Catalans el joc de bitlles tingué…
megaduc
Història
Cap suprem de la flota de guerra de l’imperi Bizantí.
El títol —que apareix vers el s XI, amb els emperadors Comnè— arribà a constituir la quarta jerarquia de l’imperi L’emperador Andrònic Paleòleg atorgà aquesta dignitat a Roger de Flor, comandant de la Companyia Catalana, el 1303, i posteriorment a Berenguer d’Entença 1305, després d’haver estat investit com a cèsar Roger de Flor Mort Berenguer, fou nomenat megaduc Ximenes d’Arenós 1307
discografia
Música
Ciència dedicada a la descripció, l’ordenació i l’estudi de les gravacions sonores.
El terme, però, també es refereix a la relació de discos fonogràfics feta segons la matèria, l’autor o l’intèrpret Es pot aplicar a tota mena d’enregistraments realitzats amb qualsevol mitjà, des del cilindre, el disc o el casset fins als mitjans audiovisuals més sofisticats Una discografia inclou, bàsicament, informació sobre la música, la interpretació i l’enregistrament Les primeres discografies a destacar, la Hot discographie de C Delaunay i The Gramophone Shop Encyclopaedia of Recorded Music, sorgiren cap als anys trenta Bibliografia Complement bibliogràfic Padrol, Jordi Recull de la…
vicari general
Història
Representant dels ducs sicilians a Atenes i Neopàtria i cap executiu, civil i militar amb residència efectiva a Tebes, capital dels ducats.
En competència amb el mariscal, el vicari restà com el més important Són coneguts Berenguer Estanyol 1312-17, Alfons Frederic 1317-30 i 1335-38, Nicolau Llança 1331-35, Ramon Bernat de Sarbou 1354-56, Jaume Frederic 1356-59, Gonçal Ximenes d’Arenós 1358-59, Mateu de Montcada 1359-62 lloctinent seu Pere Despo, mort el 1362, i, de fet, Roger de Lloria, 1362-67, Roger de Lloria 1367-70, Mateu de Peralta 1370-74, Lluís Frederic 1375-80, Felip Dalmau de Rocabertí 1381-88 lloctinents Ramon de Vilanova, 1382-86, i Pere de Pau, 1386-88 i Bernat de Cornellà 1386 El rei Martí…
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent encunyada per Roger II de Sicília a partir del 1140.
megaduquessa
Història
Muller d’un megaduc.
Entre altres dones que ostentaren aquest títol, cal citar la neboda de l’emperador Andrònic Paleòleg, Maria, que contragué matrimoni amb Roger de Flor
figures de Penrose

Triangle de Penrose
Representacions bidimensionals de figures tridimensionals que no poden existir en un espai euclidià ordinari.
El físic i matemàtic Roger Penrose féu popular la representació d’un triangle format per tres trams rectes de secció quadrada units formant un angle recte en cadascun dels extrems
gemmail
Art
Variant del vitrall consistent en la juxtaposició, sotmesa posteriorment a un tipus especial de cocció, de vidres de diferents formes, colors i gruixus.
Tècnica creada els anys vint per Jean Crotti, ha estat perfeccionada per Roland i Roger MalherbeNavarre G Rouault, P Picasso, G Braque, J Villon i J Cocteau, entre altres artistes, en feren cartons
inducció
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l’efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.
Com a mètode cognoscitiu fou formulada ja per Aristòtil Superada en la ciència antigua i medieval per la deducció, ressorgí al s XIII, particularment en l’obra de Roger Bacon, i triomfà en la ciència experimental a partir del Renaixement
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina