Resultats de la cerca

Units al culte de Xiva, els śakta constitueixen una de les sectes principals de l’hinduisme Penetrà també segle X en el budisme Mahāyāna Els texts religiosos quasi canònics referents a aquests cultes són anomenats els Śaktagama o també els Tantra

Hi ha tres maneres de neutralitzar aquests esperits fixant-los en una pedra sagrada i donant-los sang, sacrificant cabres o galls, o bé, simbòlicament, pintant les pedres amb mini l’origen de les nombroses pedres vermelles que es veuen en molts carrers de ciutats i pobles i en tots els camins de l’Índia finalment també són neutralitzats impetrant la protecció del rei dels morts, bhūt-nath Quan aquests ritus es bramanitzaren, Xiva prengué usualment el lloc del rei dels morts

Constitueix un dels corrents espirituals més importants del bramanisme inspirada en el vixnuisme, se'n separà segles V-VI i es dividí en nombroses escoles, que admeten des d’un pluralisme real a un no-dualisme advaita estricte, com el de Śankara Les més importants són l’escola del Caixmir Trika o Pratyabhijnā , la de Karnotaka i Andhra Pradesh Vīraśivaisme, el Śaiva Siddhānta dels tàmils i el Śilvādvaita de Sri Kantha S'estengué també a Sri Lanka, a Java i a Cambodja La seva tradició fou recollida en els āgama i en altres tractats i comentaris upāgama

Aquestes, a través de representacions més o menys estilitzades del fallus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení Assíria i Babilònia entre els semites, el língam de Xiva a l’Índia, i fins i tot la possible superació de la mort budisme tàntric Les concrecions d’aquests cultes depenen de llocs i èpoques, però pràcticament sempre formen part dels anomenats cultes de la vida , de la fecunditat i de la fertilitat Entre els grecs cal destacar les anomenades fallofòries , festes…

Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc a poc,…

Composició i utilització de la sal Procedeix de la sal gemma, triturada, mòlta i purificada mitjançant rentatge o dissolució i ulterior cristallització Sol contenir fins a un 3% d’aigua i petites proporcions 2,5% d’altres sals clorurs i sulfats càlcics, magnèsics i sòdics També té indicis de bromurs, iodurs, liti i bor La sal és higroscòpica per les sals magnèsiques i hom hi pot afegir antiaglomerants o dessecants, com silicats, ferrocianurs o fosfats càlcics o magnèsics, per evitar que s’agrumolli i es faci feixuga És emprada com a condiment per als aliments, bé que des del punt de vista…

Del moviment religiós franciscà sorgiren tres ordes bàsics l’orde primer o OFM ordo fratrum minorum , seguit per tres grans famílies, els anomenats simplement franciscans OFM, els conventuals OFM Con i els caputxins OFM Cap l’orde segon, seguit per diverses classes de religioses, especialment les clarisses i concepcionistes i el tercer orde, seguit per seglars d’ambdós sexes, coneguts com a terciaris franciscans, i també per diversos religiosos i religioses terciaris de moltes congregacions L’orde franciscà fou fundat per Francesc d’Assís a partir del 1208 El primer capítol general de l’…

Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…