Resultats de la cerca

El poliment és efectuat manualment o mecànicament, pel fregament de la superfície que hom vol polir amb moles, raspalls, abrasius, etc Les facetes de les pedres precioses són fregades amb una altra pedra o amb abrasius per tal d’eliminar les petites ratlles que ha deixat la mola, en ésser tallades Les lents i altres elements òptics són sotmesos a poliment amb òxid de ceri i altres abrasius molt fins per tal de llevar-ne les petites estries i altres irregularitats que poden presentar per tal de corregir-ne petits defectes del perfil El poliment dels…

Els abrasius són utilitzats per a arrencar matèria, és a dir, per a desbastar, raspar, raure, brunyir o polir, a fi de modificar la grandària, la forma, la llisor o l’acabat superficial d’un objecte Són emprats sigui en forma de pólvores soltes i de pastes, sigui en forma d’agregats, on els grans de l’abrasiu pròpiament dit són units per un aglutinant La finor de l’acabat produït per un abrasiu depèn de la grandària dels seus grans Els altres factors principals que determinen el seu treball són la duresa, la fragilitat i les propietats refractàries La duresa delimita el camp d’…

Comprèn diferents espècies, com almandina, pirop, espessartita, grossulària, andradita i uvarovita Cristallitzen en el sistema cúbic i tenen correntment un color vermell fosc o marró vermellós Tenen un esclat de vidre o de resina, una duresa de 7-7,5 i una densitat de 3,6-4,3 Són utilitzats com a abrasius, i els exemplars transparents, en joieria

La seva composició, llevat de casos isolats, no és estequiomètrica depèn, en darrer terme, de les exigències del reticle de bor i del metall, i no pas de les relacions de valència El mètode d’obtenció de borurs que ha resultat més reeixit ha estat l’electròlisi dels borats fosos mètode d’Andrieux La majoria tenen propietats metàlliques amb independència dels metalls de què deriven Els borurs metàllics es caracteritzen pel fet de tenir punts de fusió molt elevats, una duresa extraordinària i conductivitats elèctriques relativament elevades Tenen, en general, inèrcia química enfront dels àcids…

Són molt nombrosos i no es troben en estat natural, llevat del nitrur de titani, que ha estat detectat en els meteorits Quan l’element té més d’una valència, es presenten els distints nitrurs possibles, com és el cas de PN i P 3 N 5 Hom obté els nitrurs per unió directa del metall i el nitrogen o per la reacció d’obtenció Al 2 O 3 + 3C + H 2 →2AlN + 3CO, anomenada procés industrial Serpek , que empra el nitrogen de l’aire Un altre procés d’obtenció és a partir del seu carbur, segons la reacció Be 2 C + 2N 2 →2Be 3 N 2 + C L’estabilitat i la reactivitat dels nitrurs són molt variables així,…

Prové de la lixiviació de roques volcàniques bàsiques i granítiques Durant l’estació humida es produeix la lixiviació de la roca, i durant l’estació seca la solució amb ions lixiviats sodi, potassi, magnesi, calci puja a la superfície per capillaritat i s’evapora D’aquesta manera el residu és format, principalment, per òxids de ferro i alumini La bauxita, que ha estat considerada com a espècie mineral fins fa relativament pocs anys, és constituïda per una mescla d’òxids d’alumini hidratats que predominen sobre silicats d’alumini i òxids de ferro i de titani En realitat, és una roca…

Existeix a la natura anhidre i cristallí en forma de corindó en totes les seves varietats, i hidratat a diversos graus alúmina hidratada Químicament és molt estable, i es redueix només amb gran dificultat Hom l’obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l’hidròxid o d’algunes sals d’alumini, i en forma cristallina mitjançant la reacció L’alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d’aigua i, essent un òxid amfòter, és soluble en els àcids dóna sals d’alumini i en els àlcalis dóna aluminats Escalfada per sobre de 800°C sofreix una transformació d’estructura…

Els materials ceràmics es divideixen en dos grups ceràmiques tradicionals i ceràmiques tècniques Les primeres solen estar formades per argila, sílice i feldespats Les ceràmiques d’ús industrial o ceràmiques tècniques formen una de les grans famílies de materials La duresa, el poder aïllador tèrmic i elèctric, i una resistència a les altes temperatures i a l’atac químic més gran, en general, que la dels metalls i els polímers són les qualitats positives que comparteixen La raó d’aquestes característiques es troba en el comportament electrònic dels àtoms dels metalls i els no-metalls que les…

Són remarcables per llur resistència a la temperatura es fonen a 2 000-2 050°C i als àcids i àlcalis Són emprats com a aïllants elèctrics i per a forns, gresols, mufles, etc

Les primeres matèries per a obtenir-los amines, imines o amides d’una banda, aldehids de l’altra són variades, però en la pràctica les realment importants són la urea, la melamina i el formaldehid Les resines de melamina tenen millors propietats que les d’urea però llur preu és més elevat La primera fase de la condensació és la formació de mono o dimetilolurea o de tota la sèrie de composts que van de la mono a l’hexametilolmelamina Aquests monòmers amínics, solubles en aigua, es polimeritzen ràpidament en escalfar-los Regulant les condicions de reacció puresa i proporcions relatives dels…