Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
abstracció
Filosofia
Resultat del procés d’abstracció (per exemple, un punt geomètric és una abstracció).
abstracció
Filosofia
Procés mental mitjançant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta són destriats dels altres i considerats separadament.
Més particularment, hom anomena així el procés que separa els aspectes accidentals, individuals o contingents dels essencials, universals o necessaris Per exemple, la geometria fa abstracció dels colors i tota altra propietat que no sigui l’extensió
abstracció matemàtica
Matemàtiques
Abstracció d’una propietat o d’un concepte passant d’un cas particular a un cas més general, o generalitzant un concepte a partir de l’observació de propietats comunes i de no tenir en compte les diferències entre els casos particulars.
grau d’abstracció
Filosofia
Cadascun dels graus que qualifiquen el nivell d’abstracció assolida en el procés cognoscitiu.
La filosofia escolàstica en distinguí tres el primer, propi de la física, fa abstracció de les particularitats individuals i contingents dels objectes el segon, propi de la matemàtica, fa abstracció de la matèria sensible i concep els objectes en tant que quantitat, nombre o extensió i el tercer, propi de la metafísica, fa abstracció de tota matèria i concep els objectes purament immaterials
grau d’abstracció
Lingüística i sociolingüística
En l’anàlisi lingüística, nivell d’amplitud o concreció conceptual que caracteritza una noció.
La llengua és una abstracció la parla inclou trets abstractes i concrets Alguns elements subjacents d’un model generatiu tenen un grau màxim d’abstracció, mentre que llurs realitzacions n'assoleixen sempre un d’inferior Els primers són comuns a tots els parlants, previsibles i generalment fins en nombre els segons, no necessàriament
àlies
Electrònica i informàtica
Forma curta i mnemotècnica d’una adreça electrònica.
L’ús dels àlies permet fer transparents a l’usuari dels sistemes de missatgeria electrònica els complicats noms de les adreces sobre la xarxa De fet, hom pot veure els àlies com un segon nivell d’abstracció sobre les adreces el nivell concret correspon a l’adreça IP per exemple, 1931401289, orientat al protocol de xarxa el primer nivell d’abstracció són les adreces usuari@màquina , a mig camí entre el protocol de xarxa i l’usuari i els àlies són el segon nivell d’abstracció per exemple, JosepMM, totalment dirigit a l’usuari final Generalment, la gestió…
comunitat lingüística
Lingüística i sociolingüística
Segons Gumperz, grup social, que pot ésser unilingüe o multilingüe, el qual es manté unit per la freqüència de relacions humanes, econòmiques, socials, etc, i és separat de les zones circumdants per dificultats en les vies de comunicació.
Les comunitats lingüístiques poden consistir en petits grups estretament relacionats per contacte directe o bé que cobreixin extenses regions, segons el nivell d’abstracció que hom hi apliqui
element
Lingüística i sociolingüística
Unitat discreta que pertany a un sistema determinat de qualsevol grau d’abstracció.
Segons Malmberg, tot element és sistemàtic, però també convencional Depèn, per tant, de la natura de la llengua i ensems del tipus gramatical que sobre ella s’apliqui període, sintagma, locució, mot, síllaba, morfema, fonema, morfofonema, tret pertinent, suprasegment, sema, etc
art abstracte
© Fototeca.cat
Art
Per contraposició amb l’anomenat figuratiu, art que no té com a objecte la representació de la realitat visual.
És una expressió ja consagrada però discutida En contra d’ella, Theo van Doesburg ja proposà 1930 el concepte alternatiu d' art concret Max Bill assolí de fer-lo reeixir a Itàlia i a l’Amèrica del Sud Hilla Rebay llançà, a l’Amèrica del Nord, el nom de no-objectivisme A França i també als Països Catalans sovint hom l’ha anomenat no-figuratiu Com passa amb altres denominacions romàntic, clàssic, barroc , té dos sentits un de genèric i un d’històric En el genèric existeix des del Paleolític superior, unes vegades com a perfeccionament de la tècnica, d’altres com a sistema de signes…
ka
Religió egípcia
Concepte religiós de l’antic Egipte molt controvertit.
Ha estat interpretat com a expressió d’un doble de l’home, de la seva força vital, d’un geni protector que neix amb ell i en té cura després de la mort, d’una individualització del geni de la raça o d’una abstracció de les forces sobrenaturals pròpies dels éssers vius Element espiritual, hom el representava amb dos braços aixecats enlaire
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina