Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
antropologia simbòlica
Antropologia
Branca de l’antropologia que atorga preeminència a l’estudi dels símbols com a manifestació de les cultures humanes o de la seva estructura cognitiva.
L’antropologia simbòlica ha esdevingut un marc de referència constant en les recerques antropològiques actuals i la seva influència ha estat aclaparadora d’ençà del 1980
gal·licisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del francès passat a una altra llengua, sia directament, sia com a calc (occitanisme).
En català els gallicismes han afectat la formació de mots per exemple, els sufixos -ea, -atge , la sintaxi usos de gerundi, construccions infinitives i sobretot el lèxic Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres Alguns compartiments de vocabulari català en què el gallicisme…
fotogravat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de procediments fotogràfics i electrònics emprats per a reproduir il·lustracions, sia de traç negre ben marcat (ploma) o de fotografies (directe).
Inicialment, aquest terme feia referència només al procediment d’obtenció de clixés tipogràfics, però actualment s’aplica també a l’òfset La tècnica utilitzada en tipografia consisteix a obtenir un negatiu de l’original, el qual és aplicat a una planxa metàllica sensibilitzada tots dos són exposats insolació a l’acció d’una llum molt forta arc voltaic, xenó, de mercuri, etc, que la impressiona Un cop impressionada la planxa, hom la posa dins els àcids, que n'ataquen les parts que no han estat reservades Si la reproducció ha d’ésser d’una fotografia fotogravat directe, cal interposar entre…
predicació
Cristianisme
Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs (oratòria) pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església.
N'hi ha de diverses menes, d’acord principalment amb la situació dels oients en relació amb la fe i la pertinença a la comunitat cristiana la predicació missionera o evangelitzadora també dita querigmàtica querigmàtic, que s’adreça als qui encara no creuen perquè es converteixin i acceptin la fe la catequètica catequesi, que exposa d’una manera sistemàtica als creients tot el contingut doctrinal i moral de la fe acceptada la litúrgica o homilètica , que explica la paraula de Déu proclamada en la litúrgia i en fa veure les aplicacions concretes a la vida dels membres de la comunitat la…
handbol

L’equip d’handbol de l’Acció Catòlica del 1953, any de la seva creació
Handbol Sant Quirze
Handbol
Esport de pilota en què s’enfronten dos equips de set jugadors –un dels quals és el porter– amb l’objectiu d’introduir una pilota amb la mà a la porteria contrària i impedir que l’equip rival ho faci a la pròpia.
El terreny de joc és una superfície llisa rectangular 40 × 20 m, dividida en dues parts, que presenta una àrea que només pot utilitzar el porter i que envolta cadascuna de les porteries, que fan 3 × 2 m Els orígens de l’handbol Es reconeix com un antecedent de l’handbol el denominat Joc d’Ucraïna , que es practicava a l’antiga Grècia En aquest joc, descrit per Homer a l’ Odissea , els participants havien de procurar que una pilota de la mida d’una poma no toqués el terra A l’època romana, el metge Claudi Galè recomanava als seus malalts la pràctica d’un esport denominat harpastum , que es…
concert
Música
Composició musical en diversos moviments per a un instrument solista, de vegades per a dos —doble concert— o també per a tres —triple concert—, amb intervencions alternades d’una orquestra.
Cap al final del segle XVI i el començament del XVII el terme concerto definia també els motets amb baix continu i certes peces instrumentals marcadament contrastants En aquell moment concertar volia dir senzillament tocar conjuntament, però a partir de la consolidació de l’execució simultània de diferents grups instrumentals, combinats o no amb veus, el terme passà a significar l’execució en oposició de diferents cors o grups instrumentals, o d’un solista davant d’un grup Gabrieli, amb les seves canzoni i d’altres obres per a doble o triple cor, fou un dels pioners en el desenvolupament de…
rugbi

Partit entre el CN Barcelona (de blanc) i l’Universitari el 1966
Arxiu Sancha
Rugbi
Esport de pilota que, en la modalitat més popular i estesa, enfronta dos equips de quinze jugadors cadascun, sobre un terreny de joc de forma rectangular (de màxim 100 m × 70 m), amb l’objectiu d’aconseguir més punts que l’adversari.
Segons una definició que ha fet fortuna, cada equip hauria d’estar compost pels jugadors següents “Vuit de forts i actius, dos de lleugers i astuts, quatre d’alts i ràpids i un que és model de flegma i sang freda És la proporció ideal entre els homes” Es juga amb una pilota ovalada que té les dimensions següents una longitud de l’eix major entre 280-300 mm, un perímetre major entre 760-790 mm i un perímetre menor entre 580-620 mm El pes ha de ser d’uns 400-440 g, i la pressió, de 9,5-10 lliures per polzada quadrada o 0,67-0,70 kg per centímetre quadrat La pilota es trasllada de mà en mà entre…
historiografia marxista
Historiografia catalana
Tot i que l’existència d’un marxisme català es remunta als anys vint i trenta del segle XX, la historiografia catalana de caràcter o inspiració marxista és força més tardana.
Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…
òpera
Una escena de La Flauta Màgica, de Mozart, en una producció de l'òpera de Zuric (1986)
© Fototeca.cat
Música
Drama per a ésser representat amb el text cantat (llibret), acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari).
Sovint va precedida d’una introducció instrumental obertura El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica obra musicada La diferència entre l’òpera i els seus antecedents medievals i renaixentistes radica en el seu caràcter profà i també en el paper primordial que hi tenen la música i el cant que, per convenció, és el mitjà d’expressió dels personatges, en lloc de la parla L’impuls definitiu cap a la creació de l’òpera prové del grup anomenat Camerata Fiorentina, poetes i músics que crearen les primeres òperes Dafne , de Peri 1597, avui perduda, les Euridice de Peri 1600 i…