Resultats de la cerca

En dret penal rep el nom d' acusador, denunciant o querellant , segons els casos

Per a actuar contra el fals acusador cal que hi hagi una sentència absolutòria dels fets imputats

Reconeguda als Usatges 1150, als Furs de València 1251 i al Recognoverunt proceres 1283, és reglamentada en el tractat Libellus de batalla facienda ~1255 Podia ésser celebrada quan no hi havia altra prova, i només en els casos de bausia, ruptura de treva o traïció L’acusador havia de reptar l’acusat davant la cort amb més de tres dies d’anticipació i ambdós havien de donar fermança 400 morabatins si eren cavallers, i 200 si eren peons El camp de batalla havia d’ésser cairat, i els contrincants havien de lluitar en paritat de condicions, tant d’honor com d’armes, altura i vigor…

La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la pena al…

L’ordenació jurídica de Mallorca, feta arran de la conquesta 1229, coincidí amb dos fets importants l’expansió del dret municipal enfront del dret feudal i la reintroducció del dret romà a l’Europa meridional El dret municipal tingué la seva expressió, a Mallorca, amb la Carta de franquesa de Jaume I 1230, que comprenia tot el territori de l’illa i suposava una derogació explícita dels drets feudals que signifiquessin una dependència personal o donessin lloc a exaccions tributàries En canvi, establí que en matèria penal regirien els Usatges de Barcelona Aquesta Carta de franquesa rebé la…

La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…