Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
guerra judicial
Dret processal
Ús del poder judicial contra adversaris polítics.
El terme generalment s’utilitza per a subratllar la influència impròpia i presumptament illegal sobre la judicatura amb la finalitat d’apartar o neutralitzar els adversaris polítics o per a defensar-se’n Molt especialment, s’aplica quan, de manera sistemàtica i suposadament planificada, els tribunals actuen contra polítics democràticament elegits i també quan, en nom de la preservació de l’imperi de la llei, el poder judicial és acusat de vulnerar drets fonamentals, la llibertat d’expressió i manifestació o la lliure circulació La desproporció en els càrrecs presentats violència…
joc

El joc d’estirar la corda és un joc per equips que exigeix considerar tant els companys d’equip com els adversaris
Companyia de Jocs l'Anònima / Miqui Jiménez
Jocs
Activitat física o intel·lectual de destresa, reglamentada.
Alguns jocs estan institucionalitzats, com els esports, mentre que en d’altres les regles resten a la voluntat de pacte dels jugadors Alguns jocs estableixen la competició entre els participants, mentre que d’altres no distingeixen guanyadors i perdedors En el camí que segueix un joc motor per esdevenir esport, hi ha diferents estadis joc improvisat, joc de tradició, joc de tradició local regulat per institucions i joc de competició i institucionalitzat internacionalment esport El joc com a creador de cultura El joc i l’esport són extraordinaris fenòmens socials, que mobilitzen energies,…
tory
Història
Membre de la fracció aristocràtica del parlament anglès, formada al segle XVII, que defensava la supremacia de les prerrogatives monàrquiques per sobre del poder legislatiu.
El nom de tory , que servia per a designar els insurrectes irlandesos, els fou donat pels seus adversaris, el whigs whig, en oposar-se els tories a l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II El creixement d’aquest grup desembocà en la creació del Tory Party
druida
Religions del centre i nord d’Europa
Entre els antics celtes de la Gàl·lia, sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.
El seu nom significa roure Els druides eren elegits pels membres de llurs tribus Sembla que practicaven llurs ritus a l’aire lliure Els romans Estrabó, Tàcit, Juli Cèsar, etc, en parlen els consideraren perillosos adversaris de la romanització, per la qual cosa foren suprimits per ordre de l’emperador Tiberi Replegats a Irlanda, subsistiren fins al s IV, que foren desplaçats pel cristianisme
joc del rescat
Jocs
Joc en el qual es formen dues colles adversàries, arrenglerades en un dels dos costats oposats d’un camp rectangular.
Cada jugador, quan ho creu convenient surt de la filera i penetra al camp Quan s’hi troben dos adversaris, el qui ha entrat darrer fa presoner l’altre agafant-lo o només tocant-lo El presoner ha de restar immòbil allà on ha estat tocat, fins que un dels seus companys aconsegueix de tocar-lo sense ésser atrapat per cap adversari, i aleshores el presoner resta rescatat
batalla a ultrança
Història
En els costums cavallerescs, combat a mort entre dos adversaris.
Era precedit pel lliurament de cartells o lletres de batalla lletra de batalla, celebrat en camp neutral i presidit per un jutge imparcial, que solia ésser un rei o un gran senyor El combat —propi només de cavallers— era regulat per normes precises, recollides en tractats, com el Sumari de batalla a ultrança s XV de Pere Joan Ferrer El combat era públic i esdevingué un espectacle popular
batalla judicial
Història
Combat entre dos adversaris com a mitjà legal de prova.
Reconeguda als Usatges 1150, als Furs de València 1251 i al Recognoverunt proceres 1283, és reglamentada en el tractat Libellus de batalla facienda ~1255 Podia ésser celebrada quan no hi havia altra prova, i només en els casos de bausia, ruptura de treva o traïció L’acusador havia de reptar l’acusat davant la cort amb més de tres dies d’anticipació i ambdós havien de donar fermança 400 morabatins si eren cavallers, i 200 si eren peons El camp de batalla havia d’ésser cairat, i els contrincants havien de lluitar en paritat de condicions, tant d’honor com d’armes, altura i vigor corporal Quan…
combat
Acció de batre’s l’un contra l’altre dos adversaris.
mus
Jocs
Joc de cartes, d’origen basc, disputat entre quatre jugadors amb una baralla de quaranta cartes.
Cada jugador disposa de quatre cartes repartides pel donador, les quals pot canviar per d’altres si anuncia el descart dient “mus” i si els altres jugadors hi estan d’acord Hom podrà repetir-ho les vegades que calgui, fins que un jugador digui “no hi ha mus” El plantejament estratègic del joc radica en la subhasta o contracte, fase de la partida en la qual hom anuncia la seva aposta n'hi ha de quatre tipus, calculada en funció del joc propi, del joc de l’acompanyant i de la previsió del comportament dels adversaris El joc acaba quan, després de diverses jugades, hom aconsegueix…